Josep Angola: 'Podrem bombardejar Catalunya amb bebès tan blancs que semblarà que hagi tornat l’Era Glacial'

És ben sabut que els mitjans de comunicació presten poca atenció als partits minoritaris. Això es deu a que sovint les seves propostes són les mes radicals, aquelles que qüestionen el sistema i els valors de soca-rel. Però també és cert que freqüentment els partits petits són un refugi per psicòpates, falsos messies i espècimens il·luminats de tota mena. El problema és que les seves vidriòliques propostes no tan sols erosionen l’status quo, sinó també l’enteniment de la humanitat sencera. Però a Hospital de Campanya obrim les portes a tothom: boig o sensat, polític o meretriu (valgui la redundància). Per això avui parlem amb els candidats de Pirates de Catalunya i Escons en Blanc, així com amb el senyor Josep Angola, el flagell dels immigrants.


ENTREVISTADOR: Senyors candidats, perdonin que els entrevistem en bloc, però la nostra ajustada agenda ens hi obliga.
Josep Angola: Jo ja hi estic acostumat a que em marginin.
Pirata: A mi només em molesta que m’entrevistin junt amb un partit de broma.
Escons: Ei, que nosaltres som un partit seriós.
Pirata: No, si ho deia pel Josep Angola.

Podrien resumir breument l’objectiu dels seus respectius partits?
Escons: Nosaltres volem que els ciutadans votin en blanc.
Josep Angola: Nosaltres volem que només votin els ciutadans blancs.
Pirata: Nosaltres reivindiquem la lliure circulació de la informació i la cultura.
Josep Angola: Jo també estic a favor de la lliure circulació de les cultures. Bé, de totes-totes tampoc. No vull que circulin ni la islamista, ni la romanesa, ni la babilònica, ni la hòbbit, ni la margarit...

Voldrà dir la “magrebí”.
Josep Angola: Aquesta, aquesta tampoc vull que circuli.

Bé, anem un per un. Els Pirates advoquen per una Administració 2.0 i una democràcia basada en Internet.
Pirata: Exacte. Pensem que Internet és un model a seguir perquè fomenta la comunicació i el debat obert, així com la participació activa.

Però la meitat de les persones fa servir Internet per mirar pornografia. No és la masturbació una activitat que fomenta l’aïllament i el solipsisme?
Pirata: Depèn. Si la fas en grup potser no.

I l’altra meitat dels internautes fa servir la xarxa per veure vídeos de gats.
Pirata: Pirates de Catalunya no té res contra la gent que és masturba ni contra els gats. Tampoc contra la gent que es masturba amb gats. Crec.

Això per no mencionar que la majoria de discussions dels blocs i els fòrums degeneren en un Maelstrom d’insults i desqualificacions.
Pirata: Però si això és el més divertit de tot! Jo dels blogs només llegeixo els comentaris. I el Parlament, com tothom, només el segueixo quan s’insulten. Si és que els Pirates ho tenim tot pensat.

El seu partit advoca per usar programari lliure a l’administració pública. És una idea fantàstica, però vol dir que la seva aplicació és realista? Pensi que la majoria de funcionaris no saben ni pronunciar correctament Windows.
Pirata: En-el-fu-tur-els-fun-cio-na-ris-se-ran-re-em-pla-çats-per-ro-bots-in-fa-li-bles-d’úl-ti-ma-ge-ne-ra-ció.

Què ha dit?
Pirata: No res.

Passem el torn als Escons en Blanc. La seva és una formació apolítica enfocada cap als votants demòcrates que no es senten representats per cap partit.
Escons: Volem que el vot en blanc es tradueixi en seients buits. Ara per ara la llei no es pronuncia sobre aquest aspecte.

I si guanyen un escó com defensaran aquesta esmena si ningú l’ocupa?
Escons: No ho sé. Amb coloms missatgers. O potser amb telepatia, no? Tu què en penses?

Jo? Aquí són vostès els qui han d’aportar solucions!
Escons: Doncs si vols solucions t’has equivocat de partit.

Però com a mínim tenen clar que no estan contents amb el sistema de representació actual.
Escons: Sí, sí, això sí. Bé. Alguns de nosaltres sí. Els altres no ho sé. Potser no. De fet, segur que no. Però alguns sí. Només alguns. Els altres potser...

A veure: sí o no?
Escons: És que som apolítics! A Escons en Blanc hi ha gent de tota mena! Jo no puc respondre per tothom!

I vostè que en pensa?
Escons: Que sí. Bé, a vegades sí. A vegades no ho sé. Però a vegades no. Majoritàriament, penso que...

En fi. Acabem l’entrevista amb el senyor Josep Angola. El pal de paller de la seva formació és la immigració. Quin és el seu problema amb la immigració?
Angola: Doncs que n’hi ha massa! I no paren d’arribar! I tampoc paren de criar! I els de CIU i ERC no paren d’atorgar-los subvencions i papers de residència mentre la gent d’aquí es mor de gana.

I quines solucions proposa?
Angola: Tinc solucions a cabassos! Primer de tot, que els estrangers que vulguin viure aquí faci un examen sobre les dues llengües oficials de la nostra autonomia i sobre les nostres tradicions. Com per exemple, el fuet.

El fuet de Vic? Pensi que porta porc i que en algunes cultures el po...
Angola: Què dius fuet de Vic?! Jo dic fuet de cuir! DE CUIR! Com el que fèiem servir els catalans quan anàvem a Cuba a traficar amb esclaus. I al que no es porti bé: PAM! Fuetada a la cara! PAM! Saps què vull dir? PAM!

Sí, sé el que vol dir.
Angola: PAM! Fuetada a la cara.

Sí. Pam, fuetada a la cara.
Angola: Doncs això.

Alguna altra solució brillant i respectuosa?
Angola: Sí. CLAR QUE SÍ. Hem pensat incentivar la natalitat caucàsica amb ajudes econòmiques a les famílies. I també volem construir un FOLLÒDROM només per a blancs. Així podrem bombardejar Catalunya amb bebès tan blancs que semblarà que hagi tornat l’Era Glacial.

Ostres, igual que la CORI, el partit de l’Ariel Santamaria, ells també...
Angola: Calla, home, que estava parlant jo! Mira que si no...

Amagui el fuet, animal!
Angola: Mira que et faig un PAM, eh!

Guardi això! Guardi-ho i expliqui’m més coses sobre la immigració.
Angola: Doncs que no es pot aguantar, home! Que vols anar a sopar i només trobes restaurants xinesos i mexicans. Vas clar si vols teca del país! On et faran un pa amb tomàquet?

Bé, senyor Angola, el tomàquet va ser portat de Mèxic pels espanyols al segle XV. I no fou fins al XVII que fou incorporat a la cuina catalana.
Angola: Si és que els tirafletxes ens roben fins i tot el més sagrat! I aquesta és una altra: a qui robi, se’l fot fora del país i se li tallen les mans.

Però si extirpar les mans és un càstig corànic!
Angola: Mira, calla, que tu només vols enredar-me i fer-me quedar com un xenòfob pertorbat. Perquè el meu partit no és xenòfob. Això voldria que quedés clar.

Ha quedat claríssim, senyor Angola. Claríssim.

Joan F.