Joan Lapotra: "Hem sopat molt bé, avui. Hem menjat 8 vegades el nostre propi pes"

Els dies vertiginosos de campanya electoral arriben a la seva fi. Les energies han minvat i alguns polítics estan tan exhausts que no els queden forces ni ganes de treballar. Paradoxes de la democràcia moderna. Ja us hi acostumareu.
La nit d'ahir ens ha deixat imatges dignes de la gran història d'aquest petit país. En Miquel Iceta rebent un ou i una caterva d'individus assaltant el Majestic amb banderes de CiU en una mà i el currículum a la boca. Però ara, desprès de la sobreexposició mediàtica, els polítics es repleguen a les seves coves, lluny del sol i els flaixos. Afortunadament, han accedit a contestar unes últimes preguntes per a Hospital de Campanya. Algunes respostes són críptiques i d'altres vagament anticonstitucionals. Ja els ho perdonareu. Alguns no han dormit en 24 hores.


Enhorabona, senyor Artur Gas. Sembla que Catalunya finalment ha votat a favor del canvi.
Quin canvi?... Ah, el canvi! AQUELL canvi.
El més difícil arriba ara. Li toca aconseguir el concert econòmic que ha promès.
A CiU creiem que el concert és una qüestió d'orgull i justícia nacional que des de Madrid no ens po... hihihi... que no ens po... que no hahaHAHAHAHAHAHA!!!!
De què riu, senyor Gas?
Res. Res. D'una cosa molt graciosa que em van explicar l'altre dia.
És un acudit?
Més o menys.
Me l'explica?
No. És un acudit de jutges i buròcrates. No l'entendries.


Senyor Puighermós. Li escau molt aquest vestit negre. És un color que aprima, diuen.
De fet el porto perquè hauré d'assistir a uns quants funerals a partir d'avui.
Doncs res. L'acompanyo en el sentiment.
Gràcies. Agraeixo molt que algú vulgui acompanyar-me en alguna cosa.


Lamento la seva sortida del govern, senyor Joan Perrera.
Tranquil. No passa res. Vols una copa de cava? Jo ja me n'he pres 5. Però d'ampolles.
El trobo estranyament animat.
És que al meu partit no li va bé governar. Ens va millor des de l'oposició. Quan estem allí guanyem votants i adeptes.
Sí, però els votants els volen precisament per poder governar, no?
Exacte. I quan governem els perdem, i a l'oposició els guanyem, i quan governem els perdem i així ad infinitum. És el cercle de la vida.


Senyor Morcilla? On va amb aquesta maleta, senyor Montilla?
A cap puestu. A comprar tabaco.
I per comprar tabac ha d'anar tan lluny que necessita una maleta?
És que no sé quan volveré.
Que va a Madrid, potser?
Encara no lo sé. Potser vaig a la Xina. La Xina és el futur. I a mi se'm donen molt bé els idiomes.


Grans resultats els del seu partit, senyora Quemacho.
Digui'm Presidenta Quemacho. La presidenta de la Catalunya de veritat.
No s'embala una mica? Només han aconseguit 20 de 135 escons.
Però és que la Catalunya de veritat és la que m'ha votat a mi.
I la resta?
Res. Mera crosta nacionalista.


Enhorabona senyor Joan Lapotra. La seva formació ha superat fins i tot les previsions de les enquestes més entusiastes.
Els necis digueren que Joan Lapotra era boig. Bé, qui és el boig, ara? QUI ÉS, EH! QUI ÉS!!!
Tranquil, home... quin missatge vol enviar a Catalunya?
Que el peix petit a vegades es menja el peix gran.
Què vol dir?
A bon entenedor poques (Esquerra) paraules (s'està) basten (enfonsant).
Doncs res. Només voldria comentar que vostè i els seus sequaços se'ls veu de bon any. Grassos i sans com un bebè.
Hem sopat molt bé, avui. Hem menjat 8 vegades el nostre propi pes.


Sembla ser que el seu partit s'ha salvat de la desfeta que auguraven algunes enquestes, senyor Albert Riviera.
Doncs sí. Quina putada. Jo que tenia firmada la dimissió.
Vaja! I això?
Tu saps quant paguen per fer de tertulià a Intereconomía?


Joan F.