Cartes al director: El cutis de la Nebrera

ELECCIONS AL CEMENTERI
Diuen que els líders del Tripartit estan acabats, però jo tinc una solució laboral per a ells: presentar-se a les eleccions municipals del poble d’Ultramort. Segur que allí no desentonen gens.
Marina Croquis, Llardepuces


L’ORDRE FRANQUISTA
Porto lluitant per la llibertat del meu país i la meva gent des que tinc ús de raó. Vaig escopetejar el cul dels nacionals a la Batalla de l’Ebre. Des de l’exili vaig arengar el malparit del Franco a través del meu programa a Ràdio La Pirenaica, i des que vaig tornar lluito per la independència de Catalunya.
Tot i això, crec que des de la transició tot és més confús, i la situació política voreja la catàstrofe amb els polítics catalans actuals. Els partits independentistes es maten més entre ells que no pas amb els espanyolistes. Els de Ciudadanos diuen que la seva proposta és estatal però no arriben a un acord amb la Rosa Díez. En Joan Saura està al càrrec dels mossos però els envia a estovar els seus propis votants.
Què voleu que us digui? A la meva època sabies qui eren els amics i els enemics perquè aquests últims t’apuntaven amb una pistola. I encara era més fàcil saber de quin color era cadascú: els de dretes anaven a missa i els d’esquerres mataven capellans.
Potser amb Franco no vivíem millor, però sí vivíem més ordenats.
Saturní Codines, Calonges de Baix


EL CUTIS DE LA NEBRERA
Som un país de frívols. Fins i tot entre els apassionats de la política només sento lloances envers la bellesa física de la Montserrat Nebrera. Que si té el cutis tan fi que sembla que s’hagi trasplantat la pell del culet d’un bebè, que si pren infusions de formol per conservar-se tan bé...
Esteu tots ben cecs. Que ningú s’ha fixat en el seu estilisme? Quines camises! Quina combinació del blanc i el gris! Quin gèlid erotisme desprenen els seus vestits!
Obriu els ulls d’una vegada: la Montserrat Nebrera és quelcom més que una cara bonica.
Miguel Alguaire, Sant Prelat de Crufanyes i Boldeví

GATS CATALANS
M’he fixat que des de fa uns anys molts nacionalistes catalans reivindicatius porten un adhesiu d’un gat al cotxe. No acabo d’entendre el simbolisme. ¿Això és perquè els catalans, com els gats, tenen el costum d’enterrar les seves caques per a que no les olorin els del seu voltant?
Ramon Dàtils, Llorigueres del Mas