COM Ràdio, la ràdio de la trinxera
L'emissora COM Ràdio es reivindica aquests dies després davant dels intents de tancar-la. Dimecres va aconseguir que el Col·legi de Periodistes li donés suport arran de la demanda de tancament llançada per la patronal de la ràdio privada, l’Associació Catalana de Ràdio (ACR) i ahir va tornar a la càrrega des dels seus micròfons.L'emissora de la Diputació de Barcelona, amb 52.000 segons l'últim EGM fet públic aquesta setmana, es veu legitimada per proclamar el seu dret a sobreviure ja que l'EGM no registra els milers d'oients de la xarxa d'emissores locals que emeten total o parcialment bona part dels continguts que emet la COM.
En aquest context, en declaracions a la pròpia emissora, el seu director general, Francesc Triola, va afirmar ahir que 'el creixement de l'audiència de COM Ràdio és la mostra més clara de que la pluralitat d'informació és l'essència de la democràcia'. Hi ha qui ho circumscriu en una pugna entre CiU i PSC per un espai mediàtic que els primers consideren afí als segons. Tot i això, convergents de renom com el conseller Lluís Recoder han mostrat de sempre sintonia amb COM ràdio mentre ostentava responsabilitats municipals.
El periodista Ramon Miravitllas, presentador del magazine de l'emissora La Nit, es pregunta en un apunt al seu blog Per què fem nosa els de COM Ràdio. Lluny de parlar de la despesa econòmica o de si les ràdios públiques han d'emetre publicitat, prefereix fer servir un altre argument, de caire polític: 'Per què hi ha tribus, clans i sectetes de periodistes, molt sobiranistes també a l'hora de predicar i practicar l'exclusivisme, que no tenen cap vergonya d’emmordassar col·legues que no parlin i escriguin al peu de la lletra segons el seu relat infal·lible de país?'. No s'entén l'argument de Miravitlles si és que ell no es considera part d'un contrapès. Paradoxes de la ràdio.