Dimecres, 30 de març de 2011 05:23 h

Les arrels sionistes del PSC

'L'Estat d'Israel és una lliçó per als catalans i, sobretot, per a nosaltres, socialistes catalans, des del punt de vista polític, econòmic i social (...). L'exemple de fortitud, de tenacitat, de solidaritat nacional i d'afirmació col·lectiva que els jueus han donat a través de llur calvari durant centúries i particularment en els darrers anys, resulta un cas digne d'estudi i un guiatge moral per a tots els pobles oprimits (...). [Theodor Herzl va ser] un visionari que tenia en el futur Estat un concepte de família solidària, de veritable nació, de pàtria acollidora i igualitària, com el que tenim nosaltres per a la futura Catalunya lliure.'

Qui l'any 1945 s'expressava d'aquesta manera no era pas cap abrandat nacionalista català, ni cap sefardita exacerbat. Era ni més ni menys que el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) per mitjà de l'editorial publicada a la seva revista, Endavant, editada des de Tolosa de Llenguadoc i dirigida per Josep Pallach, segons que es posa de relleu al llibre Jordi Pujol i els jueus. Construir la Terra Promesa (Pòrtic), publicat recentment.

Es dóna la casualitat que el MSC es va escindir el 1968 en dos corrents. D'una banda, Joan Reventós va constituir Convergència Socialista de Catalunya, que acabaria desembocant en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés. L'altre, comandat per Pallach, constituiria el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. Una i altra formació s'acabarien retrobant el 1978, conjuntament amb la federació catalana del PSOE, per formar l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), l'òrgan del qual continua sent Endavant.

El fil roig del sionisme.