...i Salvador Sostres, també contra Manel!
L'escalada de crítiques en contra de Manel no té aturador. Si un notable gruix dels comentaris a la notícia d'El Mundo eren altament ofensius envers Catalunya i la música en català, ara és l'opinador Salvador Sostres el que també s'apunta al linxament.'Manel triomfa perquè no exigeix res del públic', afirma en l'article publicat a El Mundo Los primeros blandengues de España. Constata que 'tan Llach com Serrat van vendre més que ningú a Espanya amb discos compromesos i valents, jugant-se la vida a cada vers (...). Pots estar o no d'acord amb les idees de Llach o de Serrat, però cal reconèixer-los que les tenen i que paguen el preu de defensar-les' i, en contraposició, opina: 'L'aposta de Manel és en canvi molt més lleugera, molt més superficial.'
Segons Sostres, 'és lògic que el disc de Manel hagi tingut tan bona acollida, lògic i previsible, pel seu compromís tan light amb les coses, tan passatger. Gens té massa profunditat: les melodies són simples, la instrumentalizació elemental, la lletra neix i es mor en ella mateixa, no té cap mena de significat general i no apel·la a cap metàfora de la solució universal'.
'La gent creu que tot se'ls deu i això només crea esperits blandengues sense cap intenció, sense cap tensió, sense cap importància. Una capa de brometa que ho cobreix tot de banalitat, de futilitat, el propòsit artístic ni hi és ni se l'espera, i el que queden són quatre moderniquis amb les seves guitarretes i les seves bosses creuades', rebla.