Piqué, president?
A mig recórrer els quatre Barça-Madrid d'aquest final de temporada, i a l'espera que els seguidors culés celebrin el passi a la final de la Lliga de Campions, aquest dilluns sorprenien les declaracions de Gerard Piqué a la premsa espanyola, on en una entrevista de Lu Martín al diari El País el defensa blaugrana assegurava que, quan acabi la seva carrera futbolística, vol acabar essent el president del Barça.En primer lloc sorprèn la sinceritat del central català, que confessa que no voldrà seguir la seva carrera des de les banquetes, com ha fet el seu actual entrenador, Pep Guardiola, i com fan la majoria de futbolistes a l'actualitat. Ell aspira a anar més enllà, i amb només 24 anys ja confessa que vol continuar al club però des de la llotja: 'Jo el que vull ser un dia és president del Barça'.
No cal dir que un Piqué president recordaria encara més la figura de Franz Beckenbauer, l'històric central alemany que va acabar essent president del Bayern de Munic. Sigui com sigui, on clarament hauria de millorar el futbolista barceloní és en la defensa d'una catalanitat sense complexos, sobretot després de l'exemple donat per la presidència de Joan Laporta i per la junta actual de Sandro Rosell amb el seu tarannà més assenyat. Una carrera plena de retrats amb la rojigualda enmig de l'exèrcit espanyol no són precisament el millor pedigrí per acabar a la presidència del club més important i amb més simbolisme del país.