L'evolució de Joan Carretero
Joan Carretero és un home d'opinió canviant. Si podem resumir, molt a grans trets, la seva trajectòria política més recent dient que mesos després d'abandonar ERC i crear Reagrupament com a alternativa independentista va considerar que el partit republicà havia de ser 'el pal de paller de l'independentisme', ara ha tornat a demostrar tenir un parer poc definit. Aquest cop, en relació a la utilitat de les consultes sobre la independència. El 28 de febrer de 2010 va considerar que 'les consultes independentistes són un acte de pedagogia perquè la gent relacioni democràcia amb independència' i que serveixen perquè 'la gent es mentalitzi que a partir de la democràcia es pot assolir l'autodeterminació'. Ja al 25 d'abril si bé va considerar-les un 'excel·lent entrenament' per quan Catalunya hagi de 'decidir de debò' ja va relativitzar l'entusiasme i va disculpar l'aleshores president Montilla dient que 'la meitat de la població no va a votar a les eleccions habituals i no els esbronquem'.El canvi de rol més bèstia, però, va començar el 21 d'octubre quan va posar en dubte la utilitat de les consultes: 'La majoria dels ciutadans, com és lògic, són gent racional i intel·ligent, i la primera pregunta que es fan és: 'si jo vaig a votar passarà alguna cosa?' No'. 'Si a tu et diuen que allò no serveix per res i, a més a més, és igual votar que sí o que no, doncs, per què hi he d’anar, no?' es va qüestionar el líder de Reagrupament. I el canvi va seguir aquest proppassat 10 d'abril en ironitzar sobre la poca importància que alguns partits donaven a les consultes sobre la independència a l'inici del procés. 'Alguns s'ho prenien mig en broma' va criticar havent oblidat que ell mateix, només sis mesos abans, no només n'havia restat la importància sinó que a més n'havia qüestionat la utilitat.