Dimarts, 10 de maig de 2011 05:00 h

L'aranès no serveix per a res

L'aprovació de la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (pdf) per part del Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010 va ser rebuda amb una gran satisfacció per part de les institucions i la societat civil aranesa. El seu màxim representant, el síndic Paco Boya, va assegurar que la llei saldava 'un deute històric' perquè oficialitzava una llengua '800 anys perseguida i minoritzada', fet que suposadament havia de 'portar l'esperança' a l'Aran.

Des de llavors, l'occità és reconeguda com a 'llengua pròpia' de l'Aran i ha esdevingut 'la llengua d'ús preferent de totes les institucions de l'Aran, especialment del Conselh Generau d'Aran, de l'Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l'ensenyament i de la toponímia'. A més a més, també és 'llengua oficial a Catalunya', conjuntament amb el català i castellà.

És precisament per l'existència d'aquesta fita històrica que sobta llegir el blog personal del síndic aranès i candidat d'Unitat d'Aran (PSC) a les eleccions del 22M. Els seus dos últims apunts són escrits en castellà -DIARI DE CAMPANHA. "tu a tu" i DIARI DE CAMPANHA. "¿quien lava más blanco?"- i no és fins al tercer que utilitza occità -DIARI DE CAMPANHA. "Occitània". Més anteriorment, havia escrit algun apunt en català, per bé que en la majoria es decanta per utilitzar la llengua de Cervantes.

Aquest bilingüisme occità-castellà també es trasllada a la web oficial pacoboya.org, on tres de les últimes sis notes de premsa són escrites en la llengua pròpia del territori, i les tres restants empren la llengua de l'Estat.

Més greu és encara el cas de Convergéncia Aranesa-PNA (CiU), que tan sols publica notes de premsa en castellà, com també és el cas del PP aranès.

És evident que tothom té el dret a expressar-se com vulgui o bonament pugui, però si una de les funcions dels polítics és la de donar exemple a la ciutadania, és evident que els dos principals partits aranesos no fan justícia als 800 anys de persecució i minorització que van esgrimir quan es va aprovar la llei.