Xavier Sardà, un Marhuenda disfressat de fantasma
El fantasma mediàtic dels darrers temps en els mitjans de comunicació del país és, sens dubte, Xavier Sardà. El presentador, que encara és pensa que dirigeix unes cròniques marcianes contra Catalunya, un cop ha deixat penjat a Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio, ha estat presentat com una de les estrelles de les tertúlies d'en Jordi Basté a Rac 1.Però Xavier Sardà no és un tertulià, és el bufó de la cort reial espanyola, que es dedica a intentar desfer qualsevol deriva independentista a les tertúlies catalanes i ho fa sense arguments, aprofitant que mai se sap si parla des del seu lloc de bufó major del regne o ho diu seriosament. Sardà és capaç de distorsionar els millors arguments, tant sols perd els papers quant un altre tertulià interlocutor és creu en el què diu, aleshores, sí que perd els papers i aprofita per atacar a traïció, en els següents dies, en la seva columna periodística.
Sardà aprofita el seu passat per intentar imposar les seves idees, aprofita el seu passat per intentar intimidar sense cap argument, tant sols amb l’estupidesa dels que creuen ser més llestos que els demès però, que són més estúpids que ningú.
Xavier Sardà intenta desprestigiar el moviment independentista, no pot acceptar que ell sempre hagi fracassat a Catalunya, i per tant, practica un desgast constant contra una Catalunya independent en la que ell voldria haver participat, però que és incapaç d’assumir, i vol el fracàs dels independentistes de la mateixa manera que Franco va perseguir sagnantment els maçons perquè mai el van voler.
Xavier Sardà vol ser el Marhuenda dels sectors progressistes, però ni tant sols arriba a fer la gràcia d'en Paco. Sardà no pot suportar el seu aïllament, ni el buit que fins i tot li fa el seu poble. Mai triomfarà com a català i ha de viure com espanyol que intenta tocar els nassos, però ni tant sols hi arriba.
En fi, Sarda, durant el programa de dilluns d'en Basté va reivindicar el dret a ser "tonto" i va reconèixer ser un gamarús o poca-solta, - “gilipolles” en paraules seves-, és a dir, es reconeix a sí mateix mancat de bon seny i curt de mires, i en això, no li traurem la raó.