Dijous, 30 de setembre de 2010 05:00 h

Rubalcaba il·legalitzarà les JERC?

La matinada de diumenge a dilluns, set joves bascos eren detinguts als carrers d'Euskal Herria. Alguns d'ells interceptat al mig de la via pública quan tornava a casa per policies encaputxats sense que poguessin donar avís a les seves famílies pel règim d'incomunicació a què sotmet la legislació antiterrorista espanyola.

Els experts en la lluita contra ETA asseguren que un dels factors que més preocupen els falcons del Govern espanyol, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant, és que la treva ha estat unilateral i forçada pel front polític de l'Esquerra Abertzale sense negociacions ni condicions prèvies. Sembla que, aquesta vegada sí, el polítics s'imposen als del ferro.

En aquesta línia, El Periódico explicava ara fa unes setmanes que l'aparell d'Exteriors espanyol combat amb tots els ressorts a de l'Estat la solidaritat internacional cap a Batasuna, encapçalada per quatre expremis Nòbel per la pau. Les llums d'alarma de l'Estat espanyol es van encendre quan el prestigiós Finacial Times va demanar la legalització de Batasuna una setmana després que ETA decretés l'alto el foc.

Les detencions dels set joves bascos s'emmarquen en aquesta apagada informativa sobre el procés de pau a Euskadi que vol imposar el Govern espayol més enllà de les seves fronteres administratives. Els incomunicats als calabossos de l'Audiència Nacional espanyola eren els responsables de l'aparell d'internacional dels joves de l'Esquerra Abertzale.

Sembla ser que en els atestats policials s'hi inclou un exhaustiu seguiment d'aquests joves, un dels quals -Gabi Basáñez- va estar reunit el desembre passat amb les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC). Aquest fet no hauria passat desapercebut per Pablo Ruz, substitut de Garzón, que estaria estudiant la possibilitat d'emprendre algun tipus d'acció sobre tots aquells que s'haguessin reunit amb algun dels encausats. Seguint aquesta regla de tres, se suposa que ben aviat veurem desfilar per l'Audiència Nacional entre altres a Eduardo Zaplana per haver-se reunit directament amb les FARC, l'organització guerrillera colombiana. O també als negociadors espanyols de Zapatero i Aznar que van trobar-se amb representants d'ETA per pactar un possible abandonament de la violència política.