Dimecres, 22 d'agost de 2007 05:47 h
El partit ultraespanyolista Ciutadans ha començat a descomposar-se. A batzegades, inexorablement, el partit dels espanyolíssims Boadella, Carreras i Espada, promocionats per la caverna mediàtica madrilenya -en el cas de Carreras també pel diari de capçalera de la sociovergència- està tocat de mort. Ja ho havíem anunciat des d’aquestes mateixes pàgines. És un suflé en descomposició.
C’s no té projecte ni futur. No el té perquè arribava per renovar la política i s’ha posat al servei dels interessos polítics més mesquins.
Llegir-ne més
Dimarts, 21 d'agost de 2007 05:00 h
Tenim Estatut, un nou Estatut votat pel poble afirmativament responent a una crida de la sociovergència i de tota la maquinària propagandística que van endegar amb la complicitat de tots els poders fàctics del país.
Tenim Estatut. I en essència res no sembla haver canviat. Perquè aquest Estatut va tornar a deixar en mans del Govern espanyol la clau de la caixa. El sistema no només no s’ha alterat sinó que poden haver-lo blindat per als propers 25 anys si no és que s’aborda un debat immediat i es genera el consens necessari per tornar a posar sobre la taula la pedra angular del sistema de finançament, la clau de volta.
Llegir-ne més
Divendres, 17 d'agost de 2007 13:00 h
En poques ocasions s’haurà visualitzat amb tanta nitidesa el paper galdós dels diputats socialistes catalans a Madrid. Primer socialistes -no val a confondre’s, no és una acepció ideològica sinó de militància en el PSC- i després -en el millor dels casos- catalans. La supeditació dels interessos del país als del PSOE va esclatar amb tota la cruesa quan el diputat del PSC-PSOE, Daniel Fernández, va intervenir per defensar la Ministra de Foment i assegurar que tot va tan bé.
Quina vergonya, quina mostra de les misèries de la política i quina contradicció més flagrant.
Llegir-ne més
Dimarts, 14 d'agost de 2007 05:00 h
La consternació que ha provocat la desaparició de Lluís Maria Xirinacs ha tingut un efecte transversal. La majoria de polítics catalans, també els autonomistes i fins i tot algun d’espanyolista, no han dubtat a lloar el seu compromís polític i cívic. Ni que fos per circumscriure-ho a una etapa determinada de la seva trajectòria, coincidint amb la seva elecció com a senador el 1977, coincidint amb les primeres eleccions anomenades democràtiques. A les que, per cert, va poder presentar-s’hi el Partit Comunista d’Espanya (PCE) però no Esquerra Republicana de Catalunya.
Llegir-ne més
Diumenge, 12 d'agost de 2007 05:36 h
De mesell s’ha de qualificar l’espectacle ofert per bona part de la classe política catalana davant la cadena de despropòsits que assota les infrastructures bàsiques del país. Quan no és un all és una ceba i, mentrestant, o bé es deriven responsabilitats o s’excusen en el passat o obvien el dèficit inversor de l’Estat, una conseqüència directa del paper que ens tenen reservat als catalans en el sí d’aquest Estat: el de treballar i pagar. I, a poder ser, callar.
Però centrar la responsabilitat en els polítics seria massa fàcil.
Llegir-ne més
Dimarts, 7 d'agost de 2007 05:00 h
Dia que passa, dia que resulta més evident la necessitat de comptar amb mitjans de comunicació nacionals. És a dir, mitjans escrits que responguin a una lògica de país, que el capital que els sustenti sigui català i que els periodistes que hi treballin actuïn i escriguin amb tota normalitat tenint com a marc nacional els Països Catalans. Mitjans progressistes que cerquin complicitats i esperonin tots aquells sectors polítics i socials que tinguin com a únic referent de país el que s’estén de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Llegir-ne més
Dijous, 2 d'agost de 2007 05:00 h
Hi havia un polític, amic de Maragall i economista (va ser Conseller per la primera consideració i no pas la segona), que el 2003 -just al final del regnat de Pujol- pregonava un sistema fiscal just per Catalunya. Per aquell senyor, aleshores, l'únic sistema financer viable per al nostre país era aquell que permetés a Catalunya gestionar els tributs, a imatge i semblança del concert econòmic basc. Però quan va ser Conseller va perdre la memòria i va acabar per beneir el claudicant i vergonyós pacte que Zapatero va signar amb Mas i que reduïa el sistema de finançament aprovat pel Parlament de Catalunya a la mínima expressió.
Llegir-ne més
Dimecres, 1 d'agost de 2007 05:00 h
Les explicacions del Ministre Joan Clos al Congrés espanyol sobre la injustificable avaria d'Endesa són un insult a la intel·ligència i una nova mostra de la claudicació sistemàtica dels ministres catalans a Madrid. Tradició que, de ben segur, l'honorable Duran i Lleida en serà un digne continuador si és el cas. La xerrameca de Clos hauria de fer avergonyir el PSC però no sembla que a Nicaragua els inquieti. És part del rol que tenen per sant i senya. No els fa res si a Barcelona el Conseller Castells (el mateix que va fitxar l'abril com a director general de Mines i Energia al responsable de Red Elétrica Española a Catalunya) diu negre i el mateix dia, a Madrid estant, l'exalcalde Clos diu blanc.
Llegir-ne més
Divendres, 27 de juliol de 2007 05:00 h
Mentre un dels capitostos sociates va acabar en el seu dia a la presó per finançament il·legal del PSC -si l'Oficina Antifrau funciona hi ha més dirigents a Nicaragua que hauran de buscar-se un bon advocat si continuen amb els seus negociets- a CiU anaven fent la viu-viu parapetats a l'ombra de la Generalitat o fent la gara-gara a PSOE i PP. Una situació que va anar derivant de mal en pitjor fins arribar al límit de donar suport al PP en el transvasament de l'Ebre o de combregar amb un Aznar amb majoria absoluta a canvi dels vots del grup popular al Parlament de Catalunya.
Llegir-ne més
Dijous, 26 de juliol de 2007 05:00 h
Vagi per avançat el reconeixement a la tasca de Jesús de Polanco, ànima mater de l’imperi de comunicació Prisa, que va morir dissabte a Madrid. La seva dilatada trajectòria en el món editorial i de la comunicació, així com de treballar per a la consolidació de les llibertats després de la caiguda del franquisme ningú no la posa en dubte i, a més, ha estat lloada sense embuts per la classe política, periodística i empresarial durant els dies posteriors a la seva mort. Ho subscrivim.
Llegir-ne més
Dimecres, 25 de juliol de 2007 05:00 h
L'apagada de Barcelona, el dèficit en el subministrament elèctric, no és una casualitat, ni tan sols un fet excepcional producte d'unes circumstàncies extraordinàries. És la conseqüència directa de l'espoli econòmic que pateix Catalunya i de l'acumulació d'anys i panys d'inversions molt per sota de les necessitats. Exactament el mateix que s'esdevé amb Renfe o amb la xarxa de metro o l'aeroport o tants altres. Catalunya paga el 25% de la factura elèctrica de l'Estat i només rep el 15% dels diners destinats a mantenir la xarxa de distribució.
Llegir-ne més
Dimarts, 24 de juliol de 2007 05:00 h
El primer pacte de CiU amb el PP va tenir un delmat a les files conservadores. Era Vidal-Quadras, l'home que liderava el projecte d'Aznar a Catalunya i que representava l'ala més anticatalanista -en aquest no és exagerat afirmar anticatalana. El cèlebre físic va ser traslladat al Parlament Europeu, la destinació més llunyana que li va trobar el PP. Des d'aquesta institució va continuar amb la seva virulenta campanya contra la llengua catalana. L'única aportació de V-Q a Europa, l'única per la que serà recordat, haurà estat la seva bel·ligerància contra tot allò que fos català.
Llegir-ne més
Dissabte, 21 de juliol de 2007 05:00 h
Espanya, com Turquia. Espanya tanca diaris i ràdios i ara segresta revistes als quioscos per una sàtira sobre la casa reial. La imatge de la Guàrdia Civil entrant a la redacció de la publicació satírica de referència i emportant-se a punta de pistola els motllos de la portada d’aquesta setmana ja indiquen el grau de maduresa i modernitat de la seva democràcia.
El setembre del 1977 un escamot de l’organització ultra Triple A deixava un paquet bomba a la redacció de El Papus, en certa manera predecessora de El Jueves.
Llegir-ne més
Divendres, 20 de juliol de 2007 05:00 h
La estampita és una de les estafes més populars de l’Espanya de postguerra i que encarna perfectament aquell esperit espanyol de fer la pua i viure amb el mínim esforç. La millor descripció d’aquesta Espanya apareix novel·lada al Lazarillo de Tormes. Es tracta d’enganyar algú fent creure que hi ha un sac ple de bitllets quan en realitat són retalls de diari. A Madrid, aquesta setmana els partits catalans han iniciat les negociacions per als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2008.
Llegir-ne més
Dijous, 19 de juliol de 2007 05:00 h
Diuen que a la setena planta de la Torre Godó han copiat aquell gran eslògan de ‘para gente sin complejos’ que utilitzava als anys 90 el whisky espanyol DYC. Si quedava algun dubte, després d’aquest cap de setmana ha quedat esvaït: després de fracassar en el seu intent a Catalunya després de les eleccions de l’1 de novembre, La Vanguardia vol a qualsevol preu la sociovergència a Espanya.
Diumenge, el rotatiu centenari dels Godó publicava una enquesta sobre la intenció de vot a les eleccions estatals.
Llegir-ne més