Dimarts, 23 de desembre de 2008 05:00 h

Franco ho va fer fatal

Algú s’ha preguntat alguna vegada per què redimonis els àrbitres de la primera divisió espanyola de futbol es nombren pel primer i segon cognom? I a més mare de Déu quins cognoms!

Brito Arceo, Bueno Grimal, Iturralde González, Pérez Burrull, Pérez Lasa, Rodríguez Santiago, LLonch Andréu, Turienzo Álvarez, Mejuto González, Andújar-Oliver, Lamo-Castillo, Urío-Velázquez, Japón-Sevilla, Díaz-Vega, Rodríguez-Marchante, etc…

Doncs segoncs aquest bloc, ara ja tenim una molt bona explicació. Tot plegat es remunta cap a finals dels 60. Fins a llavors als àrbitres se'ls coneixia pel seu primer cognom, però va aparèixer a l'arbitratge espanyol un jove amb un cognom simés no conflictiu: Franco.

Immediatament les autoritats van decidir que allò podria ser l’excusa perfecte perquè molts diaris poguessin titular ‘Franco ho ha fet molt malament’, ‘Com de dolent és Franco!’, ‘Franco no val per res’ ‘El gran error de Franco’ o ‘Franco s’equivoca i castiga amb la màxima pena’ (un penal). Encara que sempre referits a l'àrbitre, aquesta segona intenció, enginy i ironia que tant va aflorar sota les plomes d'il·lustres periodistes en aquells anys era una perillosíssima arma de doble fil. Amb aquests titulars, Franco, podria sentir-se humiliat, així que la censura va ordenar que a partir d'aquell moment als àrbitres se'ls nombrés pels seus dos cognoms.

Des de llavors la premsa esportiva va prendre com a costum citar als àrbitres pels seus dos cognoms encara que cal destacar que la Real Federació Espanyola de Futbol quan fa pública les designacions d'àrbitres, sempre facilita els seus noms complets.

L'àrbitre en qüestió era Ángel Franco Martínez del col·legi murcià, que actualment ostenta el càrrec de Vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres i que tot i el seu nom sembla ser que no ho feia malament i va ser considerat als anys 70 com un dels millors àrbitres espanyols, arribant a arbitrar un partit en el Mundial d'Argentina 78.