Dilluns, 15 de desembre de 2008 05:00 h

Les estratègies socialistes

El poble català sempre parla de política, ens interessa el futur del nostre país i a les converses de bars o entre amics sempre acaba sortint l'actualitat política, un tema de conversa poc habitual per altres contrades. En aquestes converses tothom té la seva opinió sobre les tendències dels grans partits, sobre els possibles pactes que haurien d'afrontar i sobre a quin electorat es refereixen. A Catalunya tothom acostuma a atrevir-se a fer les seves pròpies travesses, encara que la realitat (els tripartits o d'altres coalicions) acabi superant les especulacions de cadascú.

En qualsevol cas, en la majoria de tertúlies es parteix de l'especulació, ja que només els estrategues dels partits saben amb qui poden pactar i amb qui no, només els analistes dels propis partits saben quins pactes serien possibles i quins no. Per això aclareix molt les coses la circulació d'un document semi-confidencial amb les estratègies d'un partit. Avui us presentem un document intern dels estrategues del PSC analitzant el seu comportament electoral, descrivint quin és el seu electorat tipus i quina mena de pactes poden afrontar.

Així, en aquest document d'anàlisi dels resultats electorals dels socialistes a les municipals del 2007, s'hi poden trobar una sèrie de claus importants per entendre què és el PSC, quin és el seu electorat i quines les seves estratègies electorals.

Arturo Moreno, l'analista del PSC, no té cap mena de pudor al destacar a l'informe que el PSC té, 'desgraciadament', una penetració negativa a les zones de parla catalana. D'aquesta manera, Moreno s'afinca desacomplexadament els ciutadans nascuts fora del Principat com els 'seus' votants, reconeixent que comparteixen electorat amb PP i Ciutadans, mentre accepten que els ciutadans nascuts a Catalunya són majoritàriament votants de CiU i ERC. Així, destaquen que "en los municipios y distritos con altos porcentajes de población española inmigrada (NRE) se vota poco a los partidos nacionalistas; y menos aún a CiU que a ERC" i també destaquen que "Es dramática e inquietante–y casi dolorosa- la correlación negativa entre hablar catalán y votar PSC".

En aquest sentit es comprenen moltes coses de la política lingüística del PSC al Principat: Una política de foment silenciós del castellà (el mateix informe electoral està fet en castellà). La tolerància socialista davant l'ofensiva espanyola de la tercera hora de castellà a les escoles o les pressions de diputats com Joan Ferran per tal d'aconseguir una TV3 més espanyola anirien en la línia de frenar l'avenç del català a Catalunya, un avenç que, tal com ells reconeixen, resulta 'dramàtic' pels seus interessos electorals.

Però les perles no acaben aquí. A l'apartat dels pactes, l'analista del PSC té clar quins són els pactes naturals al Principat. Així, estableix en tot moment la confrontació PSC+ICV contra el front CiU+ERC, una formulació que aniria en contra la mateixa equació electoral que ha fet possible els tripartits.