Dimecres, 7 de gener de 2009 05:00 h

ELLE es destapa

El discurs imperant a les Espanyes tendeix sempre a titllar els catalans de nacionalistes, com si ells, els espanyols, no ho fossin de cap de les maneres. Malgrat tot, el seu nacionalisme és tan o més primari que el nostre, ja que nosaltres som nacionalistes per defensar la nostra realitat amenaçada, mentre que ells només pretenen mantenir la imposició de la seva idea de nació. El darrer catalitzador de tanta eufòria espanyolista han estat les victòries esportives dels combinats estatals, que han fet renéixer aquella cosa tant franquista del "orgullo de ser español".

Els darrers a sumar-se a la plaga espanyolista han estat els de la Revista ELLE, que aquest gener i sense venir a compte dediquen un número especial a la masturbació espanyocèntrica. Sota el títol 'España, una buena marca' la revista abandona l'habitual tendència a parlar de moda, cultura i frivolitats per passar a lloar les suposades virtuts del ser espanyol, lluir els colors de la rojigualda i celebrar les victòries dels esportistes de l'Estat -catalans en gran mesura- que col·loquen Espanya al món.

Aquesta exhibició gratuïta de provincianisme ja ha despertat les queixes de les lectores catalanes de la revista, que han d'aguantar més de 100 pàgines d'espanyolitat, la pràctica totalitat de la revista entre editorials, entrevistes i pàgines amb productes i roba amb els colors de la selecció espanyola. Tot un abús, un deliri més propi de les ments malaltisses dels fanàtics que dia a dia perpetren El Mundo o difamen des de la COPE que no pas d'Hachette, l'empresa francesa editora d'ELLE.

D'aquest exemplar de l'ELLE en sobten dues coses: per una banda, que tants catalans s'hi hagin abonat a col·laborar: als habituals botiflers Pau Gasol i Rafa Nadal cal sumar-hi una llarga llista d'actors i models com El tricicle o Judith Mascó, el dissenyador Jordi Labanda, la nedadora Gemma Mengual o la cantant Montserrat Caballé, tots ells icones d'aquests catalans que només tenen una pàtria, l'espanyola. La revista la tanca un altre rebotat d'excepció, Albert Boadella, que amb el seu ja habitual to de màrtir lamenta que a Catalunya sigui perseguit per declarar-se espanyol. Qui l'ha vist i qui el veu.

D'entre els polítics, resulta un bon indicador del tarannà ideològic de la revista que, més enllà del ministre de cultura espanyol, els únics entrevistats siguin Gallardón, que defensa per enèsima vegada una nova candidatura de Madrid als Jocs Olímpics (i ja en van...) i Rosa Díez, per qui l'especial d'ELLE suposa un triomf ja que sembla acomplir fil per randa el seu programa electoral.

Per acabar, ofèn el to ranci i castís de la revista, que abandona l'objectivitat i l'ambient alegre dels convidats per enviar dards ensangonats als nacionalismes perifèrics. Així els articles són plens d'expressions com 'orgullo de ser espanyol' o 'el triumfo de la selección fue una experiencia definitiva', per citar-ne només dos exemples. La mateixa portada duu estampat un quadrat anunciat que aquesta revista és un 'ejemplar 100% libre de complejos'. No cal que ho diguin, ara només cal esperar que els lectors i les lectores catalanes actuïn igual de desacomplexats i deixin de comprar la revista amb el mateix 'orgull'. De ben segur que empassar-se milers d'exemplars no venuts serà tota una 'experiència definitiva', almenys per l'empresa editora.