Dimecres, 25 de març de 2009 05:00 h

El català, en el punt de mira europeu

La manifestació que va reunir cinc mil independentistes a Brussel·les el 7 de març va ser menystinguda per bona part de la classe política catalana i, fins i tot, ridiculitzada per l'eurodiputat convergent Ignasi Guardans. 'A la Unió Europea no se'n parla, de la manifestació', entre d'altres coses perquè es va fer dissabte, va argumentar el nét de Francesc Cambó. Aquesta visió simplista de la política europea contrasta vivament amb els anàlisis que fa públics el propi parlament.

En motiu de la campanya electoral del 7 de juny, Brussel·les ha activat una web que detalla, país per país, quines són les principals peticions que li trameten els ciutadans. Va rebre més de 55.000 correus durant el curs 2007-2008 de ciutadans que es queixaven o li demanaven informació, i ara els desgrana per països.

Per exemple, diu que la majoria de consultes que rep de ciutadans francesos versen sobre el funcionament diari de la institució (35%), seguit de queixes dels estats membres (24%) i de preguntes sobre les relacions exteriors de la UE en casos com el del Tíbet, la Xina, Israel i Palestina (11%). En el cas italià, la majoria de qüestions fèien referència a qüestions de política italiana (37%) i al funcionament del parlament (28%).

En el cas espanyol, la major part de consultes també són sobre el funcionament intern del parlament, tot i que no dóna percentatges. I en segon lloc... sorpresa! El segon motiu de preocupació dels ciutadans de l'estat espanyol és 'el reconeixement del català com a llengua oficial'. El parlament diu: 'Una quantitat important de ciutadans ha demanat que el català sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea i de les seves institucions. També s'ha sol·licitat informació sobre l'ús del català al Parlament, tant a la pàgian web com a les sessions plenàries'.

La votació i aprovació, ahir, d'un informe que frena l'intent del PP de censurar la immersió lingüística de les escoles catalanes és un altre exemple que denota que la llengua catalana és a l'agenda europea. Segurament no hi és en primera línia, però sí que consta com un conflicte que els futurs europarlamentaris catalans hauran de continuar posant de relleu.