L'Europa Heineken
Al bloc Strange Maps expliquen que el l'empresari holandès Freddy Heineken, propietari de la multinacional cervesera que duu el seu nom, era un euròfil convençut, i sempre havia defensat el projecte d'una Europa unida per tal de fer la competència als Estats Units.Un cop jubilat i amb l'ajuda de dos historiadors, va dedicar els darrers anys de la seva vida a proposar una Europa més fragmentada, amb molts més Estats i més petits, que permetessin la descentralització administrativa dels grans Estats actuals i a la vegada comportés reforçar l'estructura supranacional de la Unió.
A principis dels anys noranta diversos indicis li feien pensar que les coses anirien en aquesta direcció: amb la caiguda de l'URSS van emergir diversos Estats més petits, com les repúbliques bàltiques, als que cal sumar-hi la fragmentació de diversos estats grans com Txecoslovàquia i Iugoslàvia en d'altres de més petits. El somni de Heineken era que aquesta fragmentació s'estengués a la resta d'Estats de la UE i fos possible una amalgama de petits Estats d'entre 5 i 10 milions d'habitants amb unes fronteres basades en la història comuna.
En aquest sentit, el senyor Heineken va publicar un fulletó titulat 'Els Estats Units d'Europa, una Eurotopia?', on proposava aprofundir encara més en el procés de creació Europa a partir d'aquesta fragmentació de l'Europa actual en una setantena de petits Estats.
Segons la lògica Heineken, l'expedient espanyol queda resolt de la següent manera: als Estats Units d'Europa, Catalunya seria un estat independent. El País Valencià i les Balears, amb Múrcia, també formarien un altre Estat. Andalusia i Extremadura formarien un Estat propi, mentre que el País Basc, Navarra i l'Aragó formarien l'Estat èuscar (afegir-hi l'Aragó ens sembla una mica agafat pels pèls). També és històricament poc seriós l'Estat que crearien Galícia, Astúries i Cantàbria, mentre que la resta de territori que queda a l'Espanya actual, formada per les Castelles, Madrid i la Rioja, si que recuperaria la 'Castilla' històrica que tan mal ha fet als interessos catalans.
