Divendres, 2 d'octubre de 2009 05:00 h

Els aplaudiments republicans

Aquests dies el Parlament de Catalunya treu fum. Tot va començar quan el president del Govern, José Montilla, va deixar anar unes dures paraules contra els partidaris de superar el marc estatutari vigent, a qui va acusar de 'criatures malcriades'. El President també va advertir que ara no és moment de fer aventures ni invents, en una clara referència a les consultes independentistes populars que s'estant aprovant per diferents pobles d'arreu de Catalunya.

Poc després, en roda de premsa, la republicana Anna Simó afirmava que aquelles paraules de Montilla no anaven per a Esquerra sinó per a Convergència i per tant que no es sentien al·ludits en el discurs del president.

Aquella mateixa nit Joan Puigcercós era entrevistat al programa de TVE 59' i contestant a una pregunta sobre el discurs de Montilla, seguint la línia de Simó, va afirmar que els atacs anaven dirigits a CiU i no pas als republicans que 'no havien arribat a comprar mai la joguina'.

Tot i això, hi ha quelcom que no encaixa. Després del discurs inicial de Montilla amb les polèmiques declaracions, molts diputats d'Esquerra no han aplaudit les intervencions de Montilla. Potser és que sí que van sentir-se al·ludits, si més no més del que diuen, o a què ve aquesta rebequeria?