Divendres, 20 de gener de 2012 05:00 h

De carcúndia i altres bèsties

Emili Teixidor ha demostrat que una de les lliçons de Pa Negre és que la pervivència del feixisme a Catalunya després de la guerra, qui el va aplicar eren els d’aquí.  Aquests subjectes que podem anomenar com a carcúndia catalana és una espècie pròpia, autòctona, de llarga pervivència, que ha deixat petjada en la memòria soterrada i en el caràcter mesell, a base d’hòsties, d’una part del poble català, i que ha evolucionat fins els nostres dies.
 
La lliçó de Teixidor portada al present ens fa preguntar: qui fa possible la pervivència de l’espoli fiscal que pateix Catalunya?
 
De ben segur arribaríem a concloure que, a casa nostra, qui el permet són els d’aquí. Encara no els hem posat nom però alguns són l’evolució natural de la carcúndia catalana en democràcia. Part de l’elit hereva d’aquesta espècie ha teixit lobbys de poder a l’ombra, s’enriqueix a costa de l’espoli del nostre país, a costa de tots, i té la complicitat d’alguns mitjans que a cop de titular i en nom de la responsabilitat pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí.
 
Ells no emprenen, ni s’aixequen ben ben d’hora al mati, ni es treuen la son de les orelles, ni de les pedres en fan pans, ni s’indignen perquè Espanya ens roba i ofega. Ells pensen en els seus interessos, mouen els fils i grapegen la democràcia, porten sempre un posat d’honorabilitat i seriositat, es fan fotos amb ministres i es troben per sopar amb polítics d’alt nivell a casa del conde propietari d’un grup de comunicació català, per decidir, al marge de les urnes, el nostre futur.
 
Com batejar aquesta espècie adepta al Fórum Puente Aèreo, decidida a mantenir l’estabilitat amb Espanya i  anorrear la independència? .  S’accepten suggerències.