L’esquizofrènia esportiva de TV3
Aquets darrers dies els partidaris de les seleccions catalanes estem d’enhorabona per l’emissió ahir a la nit, pel canal esport3, del documental “Fora de Joc”, que mostra el joc brut del govern espanyol per evitar l’oficialitat de l’esport català. El documental, realitzat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, posa en evidència els tripijocs que van portar a perdre el reconeixement oficial aconseguit per la selecció catalana d’hoquei, a més d’explicar multitud d’actuacions, algunes fora de llei, per impedir el reconeixement d’altres esports. En definitiva el documental mostra el tarannà antiesportiu d’un estat que no sap perdre.Els informatius de TV3 van fer-se ressò de l’emissió del documental i van explicar el contingut d’aquest explicitant clarament el joc brut contra l’esport català, per, a continuació, i com si es tractes de la galleda d’aigua freda, parlar-nos del nomenament d’una catalana com a capitana de la selecció espanyola de tennis. O sigui, primer acomplir amb la quota de catalanitat i després tornar al fet anormal de la dependència espanyola.
Hom pot pensar que el mitjà pateix d’esquizofrènia, però la qüestió és de què serveix un documental que explica les barbaritats del govern i de l’esport espanyol contra el dret que tenim els catalans a l’oficialitat de les nostres seleccions, si després ens vanagloriem del nivell dels esportistes catalans mentre donen les victòries als nostres botxins? I ara què? Quin és el pas següent?
No cal fer realitat aquella màxima de que quan et foten una plantofada, cal parar l’altre costat de la cara. Ara és hora d’afrontar el repte i permetre que els nostres ciutadans gaudeixin dels nostres esportistes en plena normalitat, com la majoria de ciutadans de la resta de països. El documental fins i tot es queda curt en la denuncia de les pràctiques quasi mafioses per la part espanyola. Diners, xantatges de la cooperació espanyola a països del tercer món, suborns i tot un reguitzell de malifetes. Tot això va quedar recollit, ja fa més de quatre anys, en un excel·lent reportatge d’Eugeni Casanova, publicat a la Vanguardia, un diari gens sospitós de deliris independentistes.