Divendres, 22 de juny de 2012 05:00 h

Toni Albà, "el rei" compromès

Ahir en Toni Albà, còmic, actor i director vilanoví, va participar en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’Eixample en el que va reclamar un Estat Català, i va expressar amb contundència i bons arguments el perquè de la demanda. Uns quants dies abans Albà es va adreçar  mitjançant un vídeo al president Mas, en un acte de dignitat envejable, per comunicar-li que deixava el teletac i que se sumava indefinidament al #novullpagar.
 
Albà es conegut, sobretot, per la parodia del Rei d’Espanya, la qual cosa ja té mèrit, perquè es tracta de parodiar el representant de la institució més sacrosanta de l’estat espanyol i tothom pot imaginar quin pa s’hi dona en transgredir imitant el garant de tant alta institució, en un país, el nostre, que durant anys la flor i nata empresarial i social ha perdut el cul, amb perdó, per aparèixer en una instantània al costat del caçador reial.
 
No és massa freqüent trobar personatges públics amb un nivell de compromís tant explícit com el que mostra Albà, i això el fa interessant. Una entrevista feta a Palma el 2009 per Ll. Capellà descobreix una persona bestial, fascinada i visionària, que ens dona pistes del seu tarannà.
  
L’Albà bestial
 
De jove, el vilanoví, aspirava a ser veterinari, però les matemàtiques de  segon de BUP li van jugar una mala passada, i el somni de ser etòleg per estudiar el comportament dels animals se’n anà a fer punyetes, tot i que, sense pretendre-ho, no es va desviar massa del seu objectiu, perquè dels animals humans ho sap gairebé tot. “Saps que amb un simple moviment del peu pots aixafar una eruga? Doncs tingues present que ni en tota la teva vida aconseguiràs compondre-la de nou", estimo i respecto els animals, diu a l’entrevista, però també un bon filet. El giny biomèdic li va permetre deslliurar-se del servei militar en al·legar una malaltia rara; psicosis de tipus androgen, es a dir, un desordre mental de tipus testosterònic!
 
L’Albà fascinat
 
“No tenia gana i l’avi m'asseia davant del plat de sopa. I al costat del plat de sopa plantava una ampolla de vi La Masia, perquè en l'etiqueta es veia la casa envoltada de camp i lluny  les muntanyes. Jo mirava l'etiqueta fixament i ell m'explicava com un llop ferotge baixava de la muntanya i perseguia la masovera quan anava a buscar aigua... la sopa me la menjava tota, i s'acabava el conte. “Demà continuem", em deia. Apartava l'ampolla i es deixava anar. Jo quedava fascinat.”
 
 
L’Albà visionari
 
En el seu llibre "La fi del món" destapa converses entre polítics i alts càrrecs de l'Estat, en clau d'humor. Es tracta de cartes confidencials rescatades de les escombraries que s'escribien Rajoy i Aznar, converses gravades amb mètodes molt poc convencionals entre Bush pare i Bush fill i extractes trobats pels carrers de Madrid del diari personal del rei Joan Carles, són algunes de les "perles" que han sortit directament de la imaginació de l'actor vilanoví. L’Albà visionari ja va assegurar fa anys que Aznar continuaria ficant el nas en tots els assumptes de l'Estat i de Rajoy, “Aznar és l'exemple més clar de la cobdícia que genera el poder. I no només de la cobdícia, sinó dels set pecats capitals exceptuant el de gola, perquè crec que a la taula es conforma amb qualsevol cosa.”. Tot apunta que l’encerta de ple.