Dijous, 5 de juliol de 2012 05:00 h

Espanya té por de perdre

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill. Espanya té por de perdre, sap que sense els esportistes catalans no seria res i per això posa pals a les rodes a que Catalunya pugui tenir les seves seleccions; per por de perdre.

Existeixen molts graus de por, la desconfiança i el temor en són els primers estadis o estadis menors, i els majors són el terror o el pànic, que ja freguen el camp de la psiquiatria. En el cas d’Espanya la por ha arribat al nivell màxim.
  
En el programa El club de la mitja nit, de Catalunya Ràdio, es va posar sobre la taula un fet que il·lustra la por d’Espanya d'enfrontar-se amb Catalunya –en aquest cas en l’àmbit esportiu-. Explicava un periodista de la tertúlia que en ocasió d’un partit d'espanya contra Itàlia, que s’havia de celebrar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, els periodistes esportius catalans van proposar de fer un Catalunya-Espanya als companys espanyols de la “caverna” que van acudir a Barcelona per l'esdeveniment. El partit entre professionals dels mitjans es jugaria al camp de l’Europa.

Es van trucar, i van quedar que pel partit Catalunya-Espanya periodístic, els jugadors vestirien les samarretes de les dues seleccions - els catalans demanarien a la federació catalana la seva i els espanyols a l’espanyola-.  El dia de l’encontre van acudir tots puntuals a la cita però els periodistes espanyols ho van fer sense l’equipament pactat. Van explicar que en l’últim moment, quan la federació espanyola es va assabentar que el partit era un Catalunya-Espanya, es va negar en rodó a deixar-los les samarretes. Ni que fos un partit de periodistes, un partit de costellada, no els podien deixar jugar amb la samarreta espanyola contra Catalunya.
  
El partit es va  poder jugar gràcies a la solidaritat dels catalans que van deixar unes samarretes als espanyols. La cosa va acabar en victòria “pallissa diu el tertulià” de Catalunya a Espanya.

D’això tenen por, per això tots els esforços dels món per evitar que Catalunya pugui competir lliurament. La sola idea de que el món pugui comprovar el model esportiu català d’èxit diferenciat d’Espanya els aterra.