La nena de can Fabra, “miss” neofatxa global

14

( 10 vots )

 Carregant

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

Sembla com si Lluís llach s’hagués inspirat en Andrea Fabra, alies “Que es fotin!”, alhora d’escriure la lletra de la seva cançó “neofatxes globals”, editada el 2002. Ens cantava Llach que aquestos cadells de fatxa són la vella caverna, amb noves caretes, l’Espanya de sempre, presumida i fatxenda, sense complexos pels pecats dels papàs.
 
Andrea Fabra Fernández, nascuda a Castelló l’any 1973, és la primogènita de l’expresident de la Diputació de Castelló  Carlos Fabra. Una “miss” de la nova i “jove” dreta situada prop del autoritarisme feudal o del feixisme pur i dur, depenent del dia. Llicenciada en dret, el 2001 va ser nomenada senadora per designació autonòmica pel PP, i el 2008 va passar a formar part del Congrés dels Diputats. Com que tothom és capaç d’imaginar l’exercici d’alta democràcia que la va portar a ostentar l’acta de diputada, ens estalviarem d’explicar-ho.
 
Andrea Fabra, està casada amb Juan José Güemes, ex conseller de Sanitat en el Govern d'Esperanza Aguirre, que va abandonar precipitadament la vida política per refugiar-se a Institut d'Empresa Familiar. La parella podria ser paradigma dels fills directes de l’aznarisme superb i menyspreador, amb un únic valor; la targeta de crèdit. En aquest sentit, un detall certament curiós relatiu a la nena de can Fabra, és que en la seva última declaració de Béns i Rendes s'incloïa un crèdit hipotecari amb La Caixa, en concret el  50% d’un crèdit concedit el 2003 per valor de 541.000 euros. Obra social?
 
I què dir del papà, home fort de Francisco Camps, va ser el 6è Fabra president de la Diputació de Castelló del 1995 al 2011 -aquest càrrec ha estat ocupat des del XIX per ascendents familiars de Carlos Fabra-. Imputat judicialment per delictes com tràfic d'influències, suborn i quatre delictes d’evasió fiscal, es troba pendent de judici oral i la fiscalia li demana 13 anys de presó, i  se li ha imposat una fiança de 4,2 milions d'euros. Fabra a més és un dels homes amb més sort del País Valencià – segons ell li va tocar la loteria nou vegades-. Famós per haver impulsat l’aeroport fantasma de Castelló, del qual encara no s'ha enlairat ni aterrat mai cap avió, i que va costar més de 150 milions d'euros, i també per posar-hi una estàtua seva de 25 metres d'altura pagada amb diners públics que només va costar uns 300.000 euros.
.
Llach ens recorda que amb la transició els vam democratitzar i normalitzar, i que ells ara “porten els pantalons, nosaltres les calces”, potser ja toca enfilar la transició definitiva.
 

14 comentaris

Imprimir Enviar