directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 27 d'abril de 2024 18:59 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

#xocdetrens fletxa

publicitat


Divendres, 26 d'octubre de 2007 05:00 h

Les proves de la unitat de la llengua

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant Carregant

països catalans paisos català
Els Països Catalans tret de l'Alguer

Comparteix
   


La unitat de la llengua és una realitat històrica, només discutida per aquells qui ho discuteixen tot per fer mal. Són els mateixos que discuteixen el canvi climàtic o, a nivell més proper, discuteixen la existència de la nació catalana i dels Països Catalans.

Per tal de deixar clara que la unitat de la nostra llengua no accepta cap mena de qüestionament, el web Antiblavers ha fet un recull de textos històrics, alguns dels quals es remunta al segle XIV, que proven la unitat de la llengua catalana durant la nostra llarga i a estones trista història comuna.

Així, ja Ramon Muntaner a la seva crònica redactada entre 1325 i 1329, deia que " tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món".

El 1411, la vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s'adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis: "los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana"

Els exemples van succeint-se, des de Joan Lluís Vives a el rei Ferran d'Antequera, i també hi trobem nombrosos escriptors espanyols que en els seus textos en castellà reconeixen el català com la llengua parlada als Països Catalans. Acabem afegint-vos un fragment de Teodor Llorente i Falcó escrit l'any 1930 que trobem força clarivident:

"Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.

Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma"

Encara és l'hora que els blavers negacionistes que poblen les comarques valencianes aportin un sol argument a favor de la seva insòlita causa.

MÉS ANTICS fletxa taronja

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat



















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On abunda més el seny, a Euskadi o al Principat?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.