Dilluns, 25 d'octubre de 2010 05:01 h

Guerra bruta contra l'Oficina Antifrau?

La setmana passada va fer-se públic l'existència d'una operació antidroga dirigida per la divisió d’Afers interns del Cos de Mossos d’Esquadra que va acabar portant a la presó al sotscap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú. Al llistat d’imputats hi apareixia, entre altres, el director de l’àrea d’anàlisi de l’Oficina Antifrau, Carles Quílez, periodista de dilatada i reconeguda trajectòria. Sembla que l’acusació contra Quílez es basaria en la paraula d’un confident -delinqüent que treballa per la policia cobrant pels seus xivatassos- anomenat Manuel Gutiérrez Carbajo. Aquest va assegurar que Quílez suposadament l’hauria avisat que tenia els Mossos bufant-li el clatell a punt de detenir-lo.

Fonts coneixedores del cas asseguren que l’acusació contra Quílez podria tractar-se d’un muntatge, una vendetta encarregada pel nucli dur d’Interior (apunten cap a la mateixa direcció general capitanejada per Joan Delort) per revenjar-se de la 'intromissió' que l’Oficina Antifrau hagués aturat unes oposicions que era a punt de guanyar l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Rafael Olmos, arran d'una investigació per la sospita d'irregularitats en la convocatòria del procés selectiu.

L’Oficina Antifrau, dirigida per l'exfiscal Anticorrupció David Martínez Madero, havia sol·licitat al Departament d'Interior que li lliurés tota la documentació relativa a la convocatòria de les oposicions, destinades a cobrir una plaça de tècnic en seguretat viària. Olmos, que va ser director del Servei Català de Trànsit (SCT), era casualment l'únic dels candidats que va superar la primera fase de les oposicions i era a punt de guanyar la plaça, ja que només li faltava aprovar l'entrevista personal. Rafael Olmos va ser director dels Mossos d'Esquadra fins que va ser cessat al març de l'any passat, arran de la polèmica per les càrregues policials contra els estudiants anti-Bolonya, i poc després va ser nomenat assessor del Departament d'Interior. El sindicat UGT va impugnar les oposicions a les quals aspirava Olmos davant el tuf de tupinada del procés.

L’Oficina Antifrau va ser una de les condicions d’ERC per conformar el segon govern tripartit el 2006 després de les acusacions de Pasqual Maragall a CiU sobre el cobrament de comissions a canvi de contractes públics, el conegut ‘tres per cent’. Des d’algunes instàncies judicials, polítiques i institucionals es va intentar limitar en tot moment el poder de l’Antifrau abans de la seva creació. Mesos després esclatarien els casos Palau i Pretòria que vinculaven una extensa xarxa de corrupció vinculada a dirigents i exdirigents de CiU i PSC.