Dimarts, 5 d'octubre de 2010 05:00 h

Dispara contra l'independentisme, surt de franc

Què fan Mònica Sabata, Agustí Colomines, Xavier Sardà i Jaume Roures davant d'un micròfon de Catalunya Ràdio a quarts de nou del matí? Abominar obertament de l'independentisme alguns en major o menor mesura que altres però abominar.

Sovint es critica que les tertúlies matinals del dial català es nodreixen de tertulians amb poca documentació sobre el tema que debaten, però la tertúlia d'ahir a Catalunya Ràdio va batre rècords de despropòsits. A partir del minut 23.48, els quatre tertulians -erigits en guardians de l'unionisme- es van dedicar a carregar contra l'independentisme català sense basar-se en cap dada tangible.

El to de la tertúlia va començar suau, amb afirmacions del tipus 'la culpa primera és de qui va rebentar un primer govern i la subordinació del senyor Carod als socialistes, que ha provocat l'aparició d'una munió de formacions independentistes', o bé 'conec molta gent que va votar ERC no perquè fos independentista, sinó perquè seria un tercer partit que faria de contrapès als dos grans. Si ara el tema clau és el referèndum i la situació alegal que això comportarà, molta d'aquesta gent no tornarà a votar ERC'.

Oberta la veda, un dels tertulians no va dubtar en opinar obertament que la principal diferència entre Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós és que 'un està més gordet que l'altre'. 'Quedarà com una història d'enfrontaments personals, de ràbia... Aquí jo no he vist mai que es discuteixi cap programa seriós', va reblar un altre dels presents.

Després d'aquesta fase, va arribar el torn de l'estómac, amb afirmacions del tipus 'Carretero ho ha fet fatal, pobret eh!', o bé 'dins del món de l'independentisme, com en molts altres mons, hi ha moltes capelletes. Hi ha moltes estrelles i molts caps visibles que volen tenir una cadira al Parlament'.

Però va ser després, en el súmmum de la documentació tertuliana, quan un dels presents va  preguntar: 'Carod va a les llistes d'ERC?', exhibint un notable coneixement de la política catalana. Quan un dels seus companys de micròfon el va informar que no, va preguntar 'I per què no hi va?'. A partir d'aquí, la tertúlia de barra de bar va prosseguir amb afirmacions com 'no vol anar a les llistes', 'no, perdona, Puigcercós va deixar clar que no li volia', 'aquí hi ha un personalisme fantàstic'...

Amb aquest panorama sobre la taula, a un dels tertulians li va faltar temps per preguntar-se: 'Laporta, assegut al Parlament, realment s'hi estarà una legislatura? Aquest home s'hi cansarà'. 'Primer ha d'entrar!' l'interrompé un altre. 'S'ha de pencar', afegí un tercer...

El conductor, Manel Fuentes, veient el caire que prenia la tertúlia, la va tallar en sec i va introduir un nou ítem, l'atur, desviant així la ira dels opinadors cap a un altre tema sobre el qual, òbviament, també van erigir-se com els grans experts.