Dimecres, 1 d'abril de 2009 05:00 h

Netejant l'euskera del País Basc

Els acords en política lingüística tenen una dimensió històrica en si mateixos. Històrica perquè dos partits antagònics pactaran per anar en contra del nacionalisme basc provocant unes conseqüències que us vam avançar ara fa uns dies. Històrica perquè si l’únic que els unia era fer oposició contra el PNB ara navegaran a la deriva buscant punts en comú. Històrica també perquè el poble basc veurà i patirà un clar retrocés que tan ha costat aconseguir en vers a l’euskera.

Sobre aquesta qüestió, el PSOE ha votat algunes de les polítiques del PNB en aquests anys passats. Però davant del nou mapa polític, els socialistes es comprometen amb els populars a derogar tota la normativa que ha impulsat el Govern d'Ibarretxe, sobretot durant l'última Legislatura, que s’havia intentat fer de l’euskera la llengua vehicular.

El text pactat defensa la llibertat d'elecció i que l’euskera no es converteixi en l’element integrador i de cohesió social en l'ensenyament ni en l'accés a la funció pública. Per a això s'anul·laran les normes que apunten cap a aquesta direcció -no s'estableix un termini d'execució- , i que han deixat sense efectivitat la legislació vigent, és a dir, la Llei d'Escola Pública Basca, que regula els tres models d'ensenyament: El model A, que dependria de la zona i de la demanda, permet l'ensenyament en castellà amb l’euskera com assignatura.

La referència de marc de convivència és l'Estatut de Guernica i el seu desenvolupament competencial. El PSOE també renuncia a la seva modificació, per falta de consens, però les dues parts defensaran la trentena de transferències pendents, com la de les polítiques actives d'ocupació. Qui patirà més, també, serà la televisió amb la reforma de la EITB que afectarà a la línia editorial, a qüestions tan simbòliques com els mapes d'Espanya i al tancament d'espais dedicats a l’esquerra abertzale.

Tot plegat, posa els pèls de punta.