A Duran i Lleida no el volen ni els seus
Tot i que va ser el polític més ben valorat pels espanyols al 2011, a Duran i Lleida no el volen ni els seus. Després de trenta anys al capdavant del grup de CiU al Congrés dels Diputats, i de viure com un marquès, el polític de la franja ha perdut la confiança dels seus. És difícil refiar-se dels que tenen cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.Tips i cuits que Duran traeixi els principis fundacionals d’UDC, negant l’ànima independentista que va motivar la fundació del partit l’any 31, militants i càrrecs històrics han presentat un manifest per debatre en el proper consell nacional, (1) en el que es desmarquen de l’executiva actual i deixen clar el pòsit i vocació independentista de la formació, mentre aposten clarament pel dret a decidir.
Al marge de les discrepàncies ideològiques, els militants d’Unió i els seus socis de federació també, han hagut de suportar episodis prou desagradables a causa dels flirtejos de Duran amb el sector negocis madrileny. Com quan CiU va pactar una esmena amb el PSOE i PP, en el sentit que l’Estat espanyol pagués el rescat de la fallida d’algunes concessionàries d’autopistes de les rodalies de Madrid.
O afers com l’estira i arronsa que es va produir l’any passat amb el diputat Alfons López Tena que va acusar Duran de pràctiques poc honroses. (3)
Seria una bona notícia pel país que aviat UDC tingués un nou líder clarament independentista i conseqüent amb aquest fet.