Els lleidatans i el Lleida-Alguaire
L'empresariat lleidatà encara no té clar quins són ben bé els avantatges de tenir un aeroport a costat de casa. Un aeroport que només exporta passatgers, s'entén. Per si no en tenia prou amb un tren ràpid que permet que un bon grapat de conciutadans vagi a gastar-se la setmanada a les botigues del passeig de Gràcia de Barcelona, ara també sembla que ha de competir amb l'Alt Marais parisenc.Botigues de moda, bars, restaurants, locals d'oci... s'estan adonant que el que s'havia concebut com una porta d'entrada de milions i milions d'europeus al Pirineu català, sembla que va camí de convertir-se en la porta de sortida de milers de lleidatans que opten per anar a passar el cap de setmana a París o Palma, en comptes de sortir per Lleida i deixar-hi allí els seus diners.
Destacats membres de la Cambra de Comerç lleidatana s'han adonat que el Lleida-Alguaire no podrà pas competir amb el Girona-Costa Brava, que per molt porta de sortida que sigui, dóna vida econòmica al conjunt del territori gironí perquè tant és porta de sortida no només per als gironins, sinó per a la majoria de catalans (amb tot el que això comporta de taxis, busos, àpats, alguna pernoctació...), a més a més que té una innegable funció de porta d'entrada de milions d'europeus frisosos de sol i platja.
L'absència d'un punt fronterer fa que sigui impossible cap vol fora de l'espai Schengen. Per tant, tota la Gran Bretanya ja queda exclosa del mercat potencial del Lleida-Alguaire. Un punt crític que tothom diu que es corregirà ben aviat, però que de moment està com està.
Les gestions per mirar si aquest negoci del Robert i les cabres es pot reconduir d'alguna manera ja fa dies que estan a ple rendiment.