Dilluns, 19 d'abril de 2010 05:00 h

Qui hi ha darrere d'Anglada?

El líder xenòfob Josep Anglada ja té a punt el seu primer llibre, Sin mordaza y sin velos (Editorial Rambla), en què afirma que si no aconsegueix representació parlamentària a les eleccions de la tardor, 'l'islamisme pot ser la tercera força política de Catalunya en 15 anys'.

Curiosament, el primer mitjà en oferir-ne un avançament ha estat el setmanari Alba, de l'ultraespanyolista Grupo Intereconomía, que divendres  va publicar en primícia les pàgines introductòries del llibre, pràctica habitual que utilitzen la majoria d'autors d'assaig amb els grups comunicatius més o menys afins.

Però aquesta no és la primera incursió d'Anglada en territori intereconòmic. Ja va participar fa temps al programa estrella d'IntereconomíaTV, El Gato al Agua:



I va ser entrevistat a l'informatiu del vespre en horari de màxima audiència sobre immigració.

A primer cop d'ull, pot sobtar que l'entramat utracatòlic i ultraespanyolista d'Intereconomía s'interessi tant pel líder d'un partit regional com la Plataforma per Catalunya (PxC).

Però Anglada no és només el líder de la PxC. Anteriorment va ser un destacat militant de Fuerza Nueva i fins i tot candidat al Parlament Europeu per l'ultradretà Frente Nacional.

I Intereconomía no és només un grup mediàtic espanyol sense més. És un grup mediàtic espanyol dirigit per l'exdiputat al Parlament de Catalunya pel PP Julio Ariza. D'origen navarrès i vinculat al carlisme durant la seva joventut, Ariza va traslladar-se a Barcelona quan va acabar d'estudiar a la Universitat de Navarra, a principis dels 90. A la capital catalana va contactar amb Alejo Vidal-Quadras, llavors plenament immers en la seva furibunda campanya anticatalanista. Ambdós es van fer tant amics que Vidal-Quadras el va arribar a incorporar a les llistes al Parlament: el 1992 va anar de número 6 i va aconseguir escó. El 1995 va ocupar idèntica posició i va revalidar l'acta.

Però Ariza va abandonar el Parlament i el partit el 1996, quan José María Aznar i Jordi Pujol van segellar el conegut com a 'pacte del Magestic', que va comportar una certa catalanització del PP regional. Abandonar les files populars no va ser pas sinònim de trencar la seva amistat amb Vidal-Quadras, fins al punt que en alguns fòrums i blogs el ridiculitzen titllant-lo de 'miniyo' de Vidal Quadras.

Ariza va traslladar-se el 1996 a Madrid, on va adquirir Radio Intereconomía. Gràcies als seus contactes, sobretot amb l'Opus Dei i el sector més ultra del PP, ha anat fent créixer el seu imperi mediàtic, que ara ja compta amb tentacles a la ràdio, a la televisió, la premsa diària i setmanal...

De fet, Intereconomía edita el periòdic La Gaceta, que va publicar les fotos del president del Barça, Joan Laporta, celebrant la victòria contra el Reial Madrid a la sala Luz de Gas.

Ariza i Ciutadans
Intereconomía sempre ha apostat fort per Ciutadans. Va fer-ho a les catalanes de fa quatre anys, a les espanyoles del 2008 i, sobretot, a les europees de l'any passat, quan el partit unionista es va aliar amb la formació conservadora europea Libertas -Jiménez Losantos va arribar a acusar Ariza de ser el pare de la coalició.

A tall d'anècdota, en agraïment pels favors mediàtics, el llavors secretari general de Ciutadans i diputat al Parlament, Antonio Robles, va convidar Julio Ariza a la investidura de José Montilla com a President de la Generalitat. Ariza s'hi va presentar amb una corbata que lluïa diverses banderes espanyoles. El secretari del comitè executiu de Ciutadans, Jorge Argüelles, li recomanà que se la tragués, justificant que el seu partit s'oposava als símbols i les polítiques identitàries. L'endemà, Ciutadans va suspendre Argüelles de militància.

Però els successius fracassos de Ciutadans possiblement l'han obligat a replantejar-se l'estratègia. Donar suport a UPyD és impensable per a Ariza -en tant que l'esquerranosa Rosa Díez es proclama laica, laïcista, pro-gai i pro-llei de l'avortament-, motiu pel qual la formació d'Anglada sembla ser la més ben situada per a rebre els favors intereconòmics.