Montilla també vol la foto amb Obama
A ningú no se li escapa la intencionalitat que amaga sempre un premi com l'Internacional Catalunya. És una de les grans eines que té la Generalitat per mirar d'afavorir els seus interessos a nivell internacional.Si en anteriors ocasions ha servit per apropar-se mínimament al Vaticà a l'última etapa del govern Pujol (Andrea Riccardi, 2001), millorar les relacions amb el govern d'Israel (Amos Oz i Sari Nusseibeh, 2004) o bé aconseguir que l'Organització Internacional de la Francofonia tingués en compte Catalunya durant el mandat del president Maragall (Claude Lévi-Strauss, 2005), el guardonat d'enguany també va en la línia d'enfortir les relacions entre Catalunya i l'administració Obama.
L'elecció de Jimmy Carter no és casual. D'acord que la seva 'contribució a la pau entre israelians i palestins, el retorn del Canal de Panamà als panamenys, l'establiment de les relacions diplomàtiques amb la Xina o la tasca que dur a terme el Centre Carter per la Lluita per la Pau i els Drets Humans' són tasques lloables. Però per què és precisament enguany que se'l premia?
Entre els somnis més humits del president Montilla -com entre els de la majoria de dirigents d'arreu del món- de ben segur que hi ha el d'estrènyer la mà al president nord-americà.
Per tots és sabut que Obama va visitar Barcelona durant la seva joventut i que en va quedar meravellat. Si el premi al demòcrata Jimmy Carter arriba a les orelles d'Obama, i aquest es recorda mínimament del seu pas per la capital catalana, potser encara es pot produir una remota carambola que acabi propiciant que Montilla arribi a aconseguir la foto amb el mandatari nord-americà. Amb filles incloses o no, ho ignorem.