La sociovergència va de processó
Per tots és sabut que la immigració espanyola a Catalunya és un niu de vots tant per PSC com per CiU, i nombroses són les iniciatives dels dos grans partits catalans per tenir contents els lobbies regionals espanyols.Només en aquest context es pot entendre l'extrema generositat a l'hora d'abocar subvencions dels Governs de Pujol a aquell festival de l'exclusió que és la Feria d'Abril, una pràctica, la de les subvencions milionàries, que el PSC encara manté des de les administracions que controla: Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona.
Als cercles regionals hi ha dues figures polítiques que destaquen per sobre de la resta. Al PSC l'encarregat de tenir contentes les poderoses associacions andaluses i extremenyes a Catalunya és Josep Maria Sala, condemnat i empresonat arran del cas Filesa de finançament il·legal. Malgrat aquesta taca a l'expedient, Sala va retornar per la porta gran a l'executiva del PSC, on essencialment s'ocupa de satisfer les demandes de totes aquelles associacions -cases regionals, agrupacions rocieres- que fomenten la nostàlgia en contra de la integració, a través d'iniciatives com l'obscur col·lectiu Crisol.
A CiU l'encarregat de vetllar pels interessos dels col·lectius espanyols és el diputat Josep Lluís Cleries, exdirector general d'Acció Cívica i habitual de la Fira d'abril i de totes les inauguracions i saraus dels amants del regionalisme ben entès.
Com no podia ser d'una altra manera, a tots dos se'ls va poder veure aquest divendres capitanejant les processons del Jesús del Gran Poder i de la María Santísima de la Esperanza Macarena pel centre de Barcelona, complint amb les seves obligacions de vetllar per la defensa de les tradicions més catalanes, i qui sap si fent penitència per algun pecat que desconeixem.