El sentit d'Estat de Duran
Mentre aquesta darrera setmana vèiem com, en diferents ocasions, les joventuts d'Unió feien gala del seu independentisme, ha passat totalment inadvertit el premi que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, ha rebut de mans del govern espanyol.L'executiu de Zapatero ha atorgat a Duran l'Ordre del Mèrit Civil en reconeixement a les seves 'actituds cíviques en el seu servei a Espanya', per 'col·locar Espanya al món i el mon en el pensament i el sentir dels espanyols'. Tot i les al·lèrgies del democratacristià a tot allò que soni a independentisme, pot sobtar que els motius del premi estiguin lligats a tanta espanyolitat, però cal tenir en compte que l'independentisme de Duran és inversament proporcional a les seves ànsies d'ocupar un ministeri espanyol o -en defecte- qualsevol cosa que s'hi assembli, cosa que l'ha dut a ocupar amb molt d'orgull el càrrec de president de la comissió permanent d'afers exteriors del congrés espanyol, motiu pel qual ha estat mereixedor del premi.
Per acabar de reblar els elogis que el govern espanyol ha dedicat a Duran, li han agraït el seu 'sentit d'Estat' -espanyol, evidentment- un atribut que molt sovint s'ha atribuït al líder d'Unió i que evidencia la seva tebior nacional.
Justament, en aquest gag de Polònia es posa de manifest a què contraposa Duran el seu sentit d'Estat.