Divendres, 16 d'abril de 2010 05:00 h

Desenterrant el federalisme

La intransigència espanyola a acceptar la plurinacionalitat de l'Estat, que tornarà a fer-se evident amb la retallada de l'Estatut pactat pel poble de Catalunya, està tenint dues conseqüències ideològiques importants.

La primera és el creixement de l'independentisme, que incapaç de trobar una alternativa política que el canalitzi amb determinació, actualment s'expressa des de la societat civil a través de les consultes sobre la independència, un fenomen únic a Europa que de ben segur s'estudiarà en el futur a totes les facultats de Ciències Polítiques del continent.

L'altra conseqüència de la total renúncia de l'Estat a desenvolupar les autonomies és la revifalla del federalisme com alternativa a l'actual vertebració de l'Estat. El federalisme s'està tornant a posar de moda -el darrer en sumar-s'hi va ser Artur Mas aquest dilluns- principalment entre aquells qui, tot i veure que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer, continuen confiant en la unitat d'Espanya i creuen, com si fos un dogma de fe, que el futur de Catalunya passa per continuar lligats a l'Estat espanyol.

Conscients del maltractament al qual l'Estat sotmet Catalunya, els federalistes es presenten com una via més light i moderada que l'independentisme per canviar les coses i reformar l'Estat espanyol, però el federalisme no deixa de ser un miratge que compta amb molts menys seguidors que els partidaris de la independència total. A tall d'exemple, dilluns vinent Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) impulsa un debat obert sobre federalisme, però la totalitat dels ponents en la jornada seran catalans, fet que evidencia que l'Espanya federal és només una il·lusió catalana sense seguiment ni partidaris a l'Estat.

Per acabar-ho d'adobar, els partidaris del federalisme com l'opció de concòrdia amb l'Estat haurien de recordar que la Constitució espanyola persegueix amb la mateixa contundència el federalisme que la secessió: Als partidaris de la independència els dedica l'article 8, que adverteix que 'l'exèrcit garantirà la defensa de la integritat territorial', mentre que als federalistes els dedica el l'article 145, que estableix que 'en cap cas s'admetrà la federació d'autonomies'.