Boadella: obsessió contra Catalunya
'Quan un neix en aquesta terra és complicat sostreure's d'aquest sentiment català rotund i real'. Així parla el personatge del compositor Amadeu Vives en la nova obra del dramaturg Albert Boadella, la primera que crea sense la seva companyia, que versa sobre el músic català. L'obra, un musical de sarsueles anomenat 'Amadeo', s'estrena el proper 21 de gener i és una constant lletania de proclames anticatalanes que Boadella posa en boca de Vives, autor d'himnes com La balanguera i percussor del Palau de la Música i de l'Orfeó Català. Així, al llarg de l'espectacle, el renegat director s'amaga rere la faç de Vives per deixar anar qualsevol dard contra la pàtria que va abandonar l'any 2008. 'A mi, Catalunya no em sembla avui tan dolça' argumenta Vives-Boadella que deixa anar perles com que 'el nacionalisme és una dictadura' o que 'no hi ha res tant espanyol com un català'. L'obra, recorda Boadella, és una evocació de la seva infància quan el seu germà, músic, el deixava presenciar els assajos que feia.Amb un alt grau de ressentiment, Boadella reconeix que es sent molt identificat amb el personatge que protagonitza el musical, alhora que demostra la seva tenacitat quan d'atacar Catalunya es tracta. Qualsevol treball és bo per demonitzar la terra on va néixer i que va decidir deixar arran de la 'invasió nacionalista'. El director, que qualifica el poble català com una 'tribu', pren com a fil argumental la notícia publicada al 2005 sobre la possibilitat que les restes mortals d'Amadeu Vives acabessin en una fossa comuna degut a que el cementiri de Collbató no disposava d'espai suficient per acollir les restes del músic, que havien de sortir del cementiri de Montjuïc arran d'uns impagaments que havia d'efectuar l'Orfeó Català, responsable de la sepultura de Vives.