Catalunya lliure de peatges
Qui no recorda la campanya feta pels republicans per denunciar una altra manera d’espoli que patim els catalans, una campanya al carrer que va servir per denunciar una greu injustícia que afecta principalment als territoris de parla catalana? Ho recordava ara fa uns dies el periodista David Bassa en el seu bloc de l’aravallès.cat: Catalunya té el 72% dels peatges de tot l’Estat i tant sols el 4,3% de les autovies gratuïtes, una discriminació històrica que en època de crisi fa que encara es noti més.Però el més greu de tot plegat és que aquestes autopistes han estat amortitzades moltes vegades. Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010 publicat per media.cat (pag 37), les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra.
Les xifres són demolidores i, en uns moments de plena crisi, comprovar com uns pocs, els accionistes d’ABERTIS (monopolitza els peatges a Catalunya), es reparteixen quasi 400 milions d’euros l’any amb dividends, fa mal al cor i a la butxaca dels catalans.
En aquest mateix document es pot comprovar el que recapten els diferents peatges a Catalunya en un any, malgrat que les dades són del 2005, són xifres per marejar al primer que les veu. Per posar un exemple, el peatge més antic de Catalunya, l’autopista del Maresme en el seu tram Montgat – Palafolls, va ingressar 58 milions d’euros. Però a l’any 2009 va superar els 80 MEUR. No tant sols paguem peatges per pagar les autopistes sinó que paguem peatges perquè quatre cobrin cada any uns magnífics dividends. I com va dir Helenio Herrera, sense baixar de l’autocar.
Comença ser hora de recuperar aquella magnifica campanya de la Catalunya lliure de peatges i aquest cop dur-la a terme fins al final. Els números canten, i molt.