Boja escapada a Las Vegas de Mas-Colell
Ahir ens vam despertar amb la notícia de 'l’escapada' de Mas-Colell a Las Vegas. De vegades no som prou conscients de la feina dels nostres governants. La imatge de les oportunitats que ens obre la visita és aclaparadora. Un tast: l’aeroport del Prat ple a vessar de turistes d’arreu del planeta frenètics per jugar-se els calers a la botifarra, al despullat, al burro i al truc. El port plegat de creuers, amb més de 50.000 vídues milionàries i nou rics xinesos, fent cua, afamats per menjar pa amb tomàquet i secallona, i degustar tots els productes de la terra que els podem oferir.Els pagesos embogits produint oli, mel, arròs, vi, i pèsols negres. Els artesans fabricant icones catalanes, com caganers, barretines i Sagrades Famílies. A tort i a dret. Els millors restauradors del país contractats per fer escudella i carn d’olla deconstruida, les empreses tecnològiques oferint els seus serveis, les universitats traient fum fent recerca d’avantguarda en probabilitat, el sector tèxtil i del moble produint a tota màquina per guarnir els nous hotels, i el del metall reconvertit.
Una nova central nuclear per subministrar l’energia dels complexos, i alimentar les dessaladores que han de fer potables milers de metres cúbics d’aigua, que necessitarem per a les 36.000 places hoteleres, els camps de golf i les piscines. I amb l’euro de la taxa turística que clavarem als que ens visitin, un pas de gegant en ajustos socials, salut i educació.
Finalment, Catalunya ha trobat el seu destí. Després d’anys sense un model de país clar, s’ha acabat el problema. No cal que patim per l’espoli fiscal, ni que reclamem el dret a decidir, ni que ens amoïnem pel futur dels nostres joves, ni pel petit comerç, ni per si els nostres empresaris tenen crèdit i poden tirar el país endavant, ni per la promoció exterior, ni per la llengua, ni per res de res. Las Vegas ens demana i hi posarem el cul amb il·lusió. Ves, però, que doña Esperanza no ens frustri l’invent.