Dimecres, 1 de febrer de 2012 23:25 h

Camacho i Duran, un amor impossible

El destí de vegades ens juga males passades. Ara que Duran i Lleida està en la maduresa política, segons alguns tan madur que és a punt de caure de l’arbre,  després de 30 anys batallant a Madrid per aconseguir grans avenços per Catalunya, treballant sempre de forma desinteressada, capejant els lobbys, vetllant pels interessos generals i defensant els més febles; ara que ha aconseguit 16 diputats i ser la primera força catalana a Madrid; ara que podria ser determinant, el PP li xafa la guitarra en treure majoria absoluta i en Duran ha de competir amb l’Alícia Sánchez Camacho per la foto i la interlocució amb el Govern de Mariano Rajoy.
 
La tasca és difícil si tenim en compte que l’Alícia Sánchez juga a casa i els 'clients' transfuguen amb facilitat. Tant és així, que mentre Duran ha de treure pit per demostrar el seu poder d’influència escrivint a la seva carta setmanal coses com 'sens prejudici de quin pugui ser el resultat final, he de dir-vos que tant la ministra Ana Pastor com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, per iniciativa pròpia s’han compromès amb mi a no fer res sense parlar amb nosaltres', en referència al’aeroport del Prat, l’Alícia es passeja pels ministeris i s’entrevista amb 5 ministres de Rajoy, tot plegat el dia abans que el president Mas visiti la Moncloa.
 
Sort que Duran és de cos humil. Viure al Palace i viatjar en Business class és un autèntic suplici, i entoma la competició amb l’Alícia amb esportivitat. I no es dona per vençut, malgrat que alguns opinadors de l’establishment ja apunten que la cosa no va i que la influència s’ha esfumat, i altres com Rahola carreguen contra la Camacho per la passejada 'mesetària'. Pel bé del país caldria que Duran despertés del somni i comencés a entendre que ja no pinta res i que l’amor amb l’Alícia és impossible.