L’Ateneu Barcelonès per un pacte fiscal de pitiminí?
Per demà dimarts està anunciat un acte de la societat civil per reivindicar un nou pacte fiscal per a Catalunya a l’Ateneu Barcelonès, que comptarà amb les intervencions de Miquel Roca i Junyent com a president de la Societat Econòmica Barcelonesa d‘Amics del País; Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball Nacional; Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola de Sant Isidre; Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès; Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT de Catalunya i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.L’acte que porta per nom 'missatge dels 4 presidents' vol recordar el missatge que 5 presidents d’entitats del país presentaren a la Reina Maria Cristina l’any 1899 encapçalats per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, president de l’Ateneu, on demanaren un concert econòmic per a Catalunya.
Tot sembla molt correcte, però veient el perfil d’alguns dels seus membres tot sembla indicar que l’acte quedarà lluny d’una veritable exigència d’un pacte fiscal, i molt menys de la demanda d’un concert econòmic.
Miquel Roca, com a portaveu en el seu moment de la minoria catalana, va rebutjar el concert econòmic; segons explica en les seves memòries Xabier Arzallus, va posar l'excusa que tenien un model millor. La realitat del moment ha deixat en ridícul aquelles paraules. Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball Nacional, successor de l’actual president de la CEOE, Joan Rosell, difícilment pot representar els empresaris que és mullaran de veritat per un pacte fiscal. En el mateix acte resta anunciada la participació dels secretaris generals de CCOO i UGT que tan sols fa unes hores han participat en una manifestació contra les retallades i que s’han negat a posar al capdamunt del problema l’espoli fiscal.
Les preguntes són lògiques, són creïbles alguns d’aquests participants per demanar un pacte fiscal? o tot plegat acabarà com l’acte de l'IESE per l’aeroport? O, pitjor encara, com el cas de Spanair? Estan a l’alçada de persones com Lluís Domènech i Montaner?