Miquel Roca, un Bismarck frustrat
'És famosa aquella anècdota atribuïda a Niceto Alcalá Zamora i a Francesc Cambó, quan D.Niceto li va etzibar al polític català que havia d’escollir entre ser el Bismarck d’Espanya o el Bolívar de Catalunya. Roca va escollir ser el Bismarck d’Espanya, però havia fracassat'. Iñaki Anasagasti
11
Carregant
Miquel Roca va confessar, en motiu de la seva reivindicació del concert econòmic en l’acte dels '4 Presidents' a l’Ateneu Barcelonès, que es va equivocar a l’any 1979 quan el va rebutjar. Sense cap mena de dubte aquest reconeixement d’aquell error històric l’honora i posa amb més valor la importància de tenir la capacitat total de decisió sobres els nostres impostos.
Però les seves paraules també són una advertència a CiU, en el sentit que voler anar a Madrid a fer de Bismarck d’Espanya i no de Bolívar de Catalunya pot costar molt car, i l’any 2010 l’actual senador del PNB, Iñaki Anasagasti ho va descriure de manera genial en el seu bloc, 'Roca: bon parlamentari. Polític de pedra'.
'Vaig conèixer Miquel Roca a l’hotel Palace, ell va aconseguir que la paraula “nacionalitats” quedés consagrada a la Constitució, de la mateixa manera que nosaltres vam aconseguir aprovar l’article 150.2, que permet que competències considerades estatals puguin ser transferides a les CCAA malgrat que no es tingui aquest títol competencial. Gràcies a aquest article els Mossos d’Esquadra van poder assumir les competències de trànsit que no contemplava l’Estatut de Catalunya, però sí el Basc'. Impactant l’apunt, mentre els catalans parlàvem de paraules, ells hi posaven el gruix.
'Roca ens deia que havíem d’anar en compte amb les competències policials perquè aquestes anaven lligades a la repressió del franquisme i que a ell el que l’interessava eren les competències de Televisió. Li vam replicar que tot poder polític ha de tenir la seva vessant d’ordre públic i per tant el monopoli de la força. Teníem clar que la policia nacional havia de sortir d’Euskadi i que tenir una policia pròpia era fonamental en la lluita contra ETA i, fins i tot, en la configuració visual d’una nacionalitat'.
Segons Anasagasti, Miquel Roca va arribar dir aquesta excel·lent i fatal profecia : 'Roca nunca apostó ni por una policía catalana, ni por una Hacienda propia llegando incluso a pedirnos no lo reivindicáramos “antiguallas”'. Per llogar-hi cadires.
Gràcies a Anasagasti, CiU li va canviar el nom al Grup Parlamentari: '“Tú que vas por el mundo diciendo que eres el eje de la política española no entiendo ésta vocación minoritaria”. “Hombre, es que hay otros catalanes y aquí somos minoría”. “Si, pero esos catalanes no creo actúan en catalán, sino en PSOE y además, por lo menos nosotros, en Euskadi somos mayoría”. Al poco le cambió el nombre'.
Val la pena llegir aquest article de l’històric militant del PNB per entendre que amb Espanya no es pot badar. I les paraules de Miquel Roca reconeixent aquell error li donen la raó a Iñaki Anasagasti. Esperem que el President Mas llegeixi aquest #XocdeTrens.
Imprimir
Enviar
Tortosa
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat