Divendres, 17 de febrer de 2012 05:00 h

Cardús l’intel•lecte al servei del país

Salvador Cardús confessà a en Manel Fuentes estar abatut. Abatut en el curt termini per com s’havia escenificat i com s’havia resolt el pacte dels pressupostos però, optimista a deu anys vista. Cardús, malgrat l’abatiment, desgranà els seus arguments i opinions sobre el pacte de pressupostos de forma serena, brillant i contundent, com ens té sovint acostumats.

Ens deia Cardús que el PP és un partit populista, amb un discurs que simula defensar els interessos dels catalans i de Catalunya, quan en realitat, en l’acord de pressupostos  hi ha una satisfacció dels interessos particulars i corporatius dels sectors turístic, farmacèutic i de mitjans de comunicació. I  assenyalà que “Hi ha una agenda de fons espanyolitzadora”- prou que ho hem vist en les retallades a entitats culturals- i demana en quin moment Camacho parlarà seriosament dels problemes que de veritat té el país; un espoli fiscal  entre el 8% i el 10% del PIB, la qual cosa no és capaç de resistir  cap país.

Contrasta la lucidesa i serenor en l’anàlisi de Cardús amb l’esverament d’alguns tertulians de can Basté. Dimecres Marc Àlvaro es va posar com un gall de panses davant la insinuació que el PP podia mossegar vots a CiU, quan tothom sap, perquè es ciència pura, va semblar dir, que a qui mossega vots el PP és al PSC al cinturó barceloní. Indescriptible, el país fa aigües per totes bandes i ell preocupat per les mossegades de vots. Però no acaba aquí la cosa, dijous, en Jordi Barbeta, també al Món de Rac1, va deixar anar un seguit de idees força: “Els pactes són instrumentals”...“El pacte és una foto”... “On està enganxat el Govern del Sr. Mas és en la manca de liquidesa i amb la seva dependència del govern espanyol”...”L’Alícia ho ha fet molt bé perquè està condemnant a la foscor a la resta de líders polítics”... “el pacte té data de caducitat”.

A continuació va embogir,  perquè Rafel Nadal va afirmar que el PP  augmenta en vots que venen de l’empresariat català i d’alguns barris alts de les ciutats de Catalunya.

En un altre rànquing queden els articles de Rahola i Àlvaro al diari del grup Godó, que com si seguissin una partitura, van pentinar Camacho fins a l’èxtasi, però en cap cas van tenir la valentia de reconeixen que els sis vots que CiU necessitava per tirar endavant els pressupostos els hi havia ofert Esquerra reiteradament. Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes.