Piqué tracta Junqueras de sense papers
A les conferències hi passen coses que van més enllà de la simple exposició del conferenciant. Detalls que sovint passen inadvertits, o als que no se’ls dóna massa importància, però que narren sense necessitat de paraules allò que també és transcendental.Mirada amb uns altres ulls, més enllà de l’anàlisi del discurs del ponent, en aquest cas plegat d’erudició i carregat de raó, la conferència d’Oriol Junqueras al Cercle d’Economia de dijous passat, va oferir moments vibrants.
Un Oriol Junqueras encorbatat i pentinat, realment feia patxoca, al costat de Josep Piqué, també ben enclenxinat com és habitual, però que semblava més petit del que en realitat és. Perquè Junqueras té molta humanitat, va deixar asseguts a la cadira un centenar d’assistents durant quasi dues hores, sense que cap d’ells mostrés signes d’extenuació –potser una mica de cara de gana i set, res preocupant-. El 'per què' de tant d’aguant és senzill: estem necessitats d’il·lusió, d’horitzons, i d’esperança, i l’Oriol va oferir aquests plats amanits amb un sentit de d’humor que feia de bon escoltar.
Arribada l’hora de la cloenda, el president del Cercle, Josep Piqué, va mostrar la seva gratitud a Junqueras. 'Gràcies per la seva generositat, intel·lectual i expositiva en el temps', va dir, 'i sobretot, jo que l’he tingut al costat tota l’estona, puc assegurar que ho ha fet tot sense papers'. Ho va dir sincerament meravellat, com si poc s’esperessin al Cercle d’Economia la lucidesa i maneres cordials d’un republicà d’esquerres convençut.
En acabar, un grup es va dispersar ràpidament, un altre va anar de cap a veure el senyor Roca, i uns quants es van quedar conversant a la sala. En aquest moment és quan es va produir un fet transcendental. Es va desprendre un focus del sostre que va caure a terra fregant un dels assistents -que només va quedar empolsinat-, la qual cosa va permetre donar per acabada l’estància al Cercle. Un pensament però va planar damunt la sala; alguna cosa havia somogut l’estructura del Cercle…