CiU, de tèbia a freda
Les consultes de diumenge han corroborat una CiU més freda que mai en el seu posicionament envers la independència de Catalunya. Si a la primera onada de consultes del 13 de desembre de 2009 l'ala sobiranista de la formació, encapçalada per figures com Felip Puig, Francesc Homs o Àngel Colom, es feia veure als diferents punts de la geografia catalana on van celebrar-se referèndums fent crides a la participació, aquest 28-F la implicació dels convergents ha estat mínima i només s'ha pogut extreure un suc que ha posat de manifest l'ambigüitat independentista del partit.D'entre les cares que s'han deixat veure en la que ha esta la segona gran onada de consultes populars, l'eurodiputat Ramon Tremosa ha assegurat durant la seva visita a Molins de Rei (Baix Llobregat) que creu que la independència és un 'objectiu a llarg termini' i ha anteposat altres decisions que considera més importants per al país, com ara les infraestructures, els aeroports o les seleccions esportives. Tota una declaració d'intencions.
L'altre convergent que ha dit la seva a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) aquest diumenge ha estat el diputat Josep Rull, el qual s'ha mullat una mica més que el company Tremosa i ha destacat la importància de les consultes dintre del 'context d'incompliments' per part de l'Estat espanyol. També ha ressaltat que el seu partit no té por dels referèndums i ha tractat de justificar la manca d'actitud impulsora de CiU assegurant que 'comprenem les consultes perquè entenem què hi ha al darrere'.
Per últim, en la ronda de declaracions de final de jornada a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, els convergents només hi han desplaçat el propi Rull i el jove diputat Jordi Cuminal, de manera que cap membre de la Comissió Executiva Nacional de la federació va voler aparèixer valorant els resultats d'aquesta nova onada de consultes, deixant entreveure que els referèndums no tenen res a veure amb la cúpula del partit.
Tot plegat ha esclarit una posició de CiU que ja va palesar-se a l'onada de consultes del 13D i que abraçaria les tesis de Duran i Lleida que rebutgen la possibilitat de celebrar un referèndum nacional vinculant. Aquestes tesis, però, desautoritzen les declaracions que feia Alfons López Tena el darrer divendres, qui defensava la necessitat d'una majoria parlamentària favorable a realitzar una consulta vinculant. Diumenge, però, la figura de López Tena també va ser invisible.