Rivera contra Espot
La llei del Codi de consum, que garanteix el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin, ha aixecat gran polseguera d'ençà que fou admesa a tràmit parlamentari el darrer mes de gener. De moment s'ha guanyat tant un bon grapat d'admiradors com d'enemics que al directe!cat personificarem en Santiago Espot i Albert Rivera.La normativa, que preveu sancions lleus de fins a 10.000 euros als qui ho incompleixi, ha estat vista com una amenaça per les forces proespanyolistes de l'aparador polític català, entre ells PPC i C's, els quals ja van presentar les pertinents esmenes al Parlament i van mobilitzar un centenar de persones per protestar contra la iniciativa.
Des de l'altre bàndol, la batalla la capitaneja el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, qui es vantava a Canal Català que la seva organització ja havia presentat 3.000 denúncies durant l'any 2009. Aquest comportament va irritar la cúpula de Ciudadanos, que immediatament es va posar en peu de guerra i va titllar els membres de la plataforma sobiranista de 'chivatos'.
Des de Ciudadanos el mateix president de la formació, Albert Rivera, ha desqualificat la llei en nombroses ocasions per considerar que fomenta el 'monolingüisme' i no pas el 'bilingüisme'. Les queixes, però, no han quedat en paraules i els de Rivera s'han afanyat a crear una aplicació al web de Ciutadans per tal de fer propaganda de les denúncies que rebin els comerços proespanyols en cas de ser multats per qüestions lingüístiques. D'aquesta manera es proclamen salvadors de les 'víctimes de la imposició lingüística del nacionalisme català'.
Davant de posicions tant enfrontades sovint cal una postura més acadèmica i menys visceral que permeti esclarir la situació. L'anàlisi més clara d'aquesta batalla de denúncies i contradenúncies l'ha aportat Martí Gasull, de la Plataforma per la Llengua, en la presentació dels estudis de la Plataforma per la Llengua sobre la marginació del català a les institucions espanyoles. Gasull ha exposat de manera clara que, en contra de les opinions que generen els mitjans espanyols, les lleis catalanes 'intenten equiparar el català al castellà, però no prohibir el castellà com fan les lleis espanyoles amb el català'.