Godó vol TV3
La Vanguardia no passa pels seus millors moments econòmics. La crisi generalitzada que viu la premsa arreu del món també afecta molt directament el Grupo Godó. Una audiència envellida, un producte comunicatiu que marca una barrera lingüística amb el gruix principal del seu públic...Per corregir aquestes mancances, l'actual editor del diari, Javier Godó, té una solució clara. Que el Govern aprimi TV3, la converteixi en una televisió low-cost d'ambicions exclusivament regionals i que li doni els diners que ara mateix hi destina.
Els lectors del diari van quedar d'allò més sorpresos quan dissabte es van trobar un esplendorós article de dues pàgines titulat ¿Es sostenible el modelo de TV3? en què bàsicament s'hi destacava que 'TV3 és la cadena autonòmica amb més pèrdues, més treballadors i major cost per treballador', afegint que 'l'actual model només pot sostenir-se amb subvencions' i reblant-ho assegurant que 'mantenir un model del passat quan el context global ha canviat no sembla una bona estratègia'.
L'article feia referència, sense cap mena de rubor, a 'l'aprimament de les televisions públiques és una qüestió que ha deixat de ser tabú i que, amb la crisi i la reducció del pastís publicitari, es planteja de forma oberta a tota Europa'.
Les dues pàgines, amanides amb tot de gràfics que destacaven l'elevat cost que suposa TV3 per als ciutadans en comparació amb d'altres televisions regionals -curiosament, no pas amb TVE, la BBC, France 2, la RAI...-, desembocaven diumenge en un suggestiu article d'opinió de Javier Godó titulat El compromiso de la prensa, amb crida a la portada inclòs.
Godó hi deixava anar que 'personalitats tan diferents com Barack Obama o Nicolas Sarkozy han posat de manifest la seva preocupació per la crisi de la premsa, i fins i tot han establert ajudes perquè pugui resistir aquest moment de canvi', situació que contraposava a 'la inhibició dels nostres dirigents, que semblen ignorar que als països avançats els diaris són concebuts com servei públic i en aquest sentit els governants són conscients que cal protegir-los com un bé col·lectiu'.
A can Godó tant els fa si productes de TV3 reben premis internacionals i es parlen de tu a tu amb les principals televisions del món. No volen una televisió nacional. De fet, no volen ni que Catalunya sigui un país normalitzat. Només saben que cada cop els costa més quadrar el pressupost i veuen en el diner públic català la seva taula de salvació.