Dimarts, 6 de novembre de 2007 05:00 h

La "cagada" del TGV...

Amb el desastre del TGV, que va camí d'assolir proporcions catastròfiques, Zapatero i companyia no saben què s'estan jugant, i el servilisme genuflex del PSC pot acabar costant-li la presidència del Govern espanyol a en 'Supercatalunyipastarrufimillonoso'.

Sense anar més lluny, creiem que la societat catalana no serà capaç d'aguantar quatre setmanes més el via crucis de les Rodalies sud, amb retards diaris d'una hora a l'anar i una hora al tornar respecte al trajecte normal de Rodalies, sense almenys donar un vot de càstig al PSOE o mobilitzar-se contra els qui ens omplen Bellvitge d'esvorancs i no tenen ni la decència de dimitir.

Catalunya no és idiota, senyor ZP, i sis setmanes -i les que caldrà acabar afegint-hi- d'infern continu per centenars de milers de catalans per culpa d'una trista promesa electoral no és un mal menor. Amb la seva política de prepotència i cinisme, el PSOE està repetint els esquemes que van mobilitzar la ciutadania contra el PP ara fa quatre anys, amb l'afegit que si el PP va repartir els despropòsits per tot arreu -Prestige, Iraq, transvasament- els socialistes espanyols estan concentrant tots els desastres a Catalunya.

Al directe!cat ja vam avisar que l'alternativa de cobrir amb busos el trajecte de Rodalies no duraria només dues setmanes, tal com inicialment ens volia fer creure el Pinotxo Morlán i la seva jefa doña Urraca. Aquesta gent de Foment sabia perfectament que el desastre s'allargaria mesos, i van reclutar als busos que fan el servei alternatiu amb contractes de mes i mig o dos mesos, la durada que finalment tindrà la reparació del cataclisme si la incompetència hispànica no es supera a si mateixa.

Ningú hagués volgut el TGV si, d'entrada, ens haguessin confessat que implicaria aturar Rodalies prop de dos mesos. De fet fa cosa de sis mesos, quan Rodalies era un niu d'avaries constants, tampoc ens imaginàvem que la cosa acabaria tan malament. Esperem que Catalunya reaccioni, que el fatalisme derrotisme que es respira actualment no és propi d'una nació orgullosa i alegre com la nostra. Cal reaccionar amb fermesa i no deixar que la incompetència espanyola ens enfonsi el què queda de país. Veient com han anat les coses, qui dubta avui en dia que la Sagrada Família no s'enfonsarà?