Enemiga de l'Acadèmia
La nova Acadèmia del cinema català no té ni una setmana de vida i ja li comencen a sortir enemics. L'entitat neix per protegir els interessos del sector cinematogràfic i promocionar les produccions catalanes a l'exterior, ja que l'Acadèmia espanyola no ho fa per nosaltres, però tot i aquests objectius lloables hi ha un veus que s'hi mostren en desacord.Entre els catalans rebotats amb la nova Acadèmia catalana de cinema hi ha Isabel Coixet, l'ensucrada directora de films com 'Mi vida sin mi'. La Coixet assegura que l'Acadèmia 'Necessària, necessària, doncs potser no, no?' i afegeix que no comparteix 'aquesta cosa gremial'. La rabieta de Coixet podria veure's motivada a que el seu darrer film no podrà competir als premis de la nova acadèmia perquè fa falta un mínim de professionals catalans a la producció. A 'Elegy' Coixet era l'única representant catalana dins d'un equip de nordamericans.
Respecte a aquest estirabot contra l'Acadèmia que presideix Joel Joan, la cineasta catalana afegeix, potser per cobrir-se les espatlles, que ella és contrària a qualsevol acadèmia, fins i tot la de Hollywood. Mentida Coixet, mentida, tots sabem que la teva acadèmia és l'espanyola, la dels intel·lectuals orgànics que llegeixen El País, fumen Ducados i encara vesteixen americanes de pana, aquella tropa que van de cosmopolites, diuen llegir poesia i es vanaglorien de ser amics personals de Zapatero. Un Zapatero a qui, cal recordar-ho, Coixet va dirigir tres anuncis de propaganda socialista durant la darrera campanya electoral. Que no Coixet, que no, que se't veu el llautó.