Dijous, 4 de desembre de 2008 05:00 h

La catalanització de La Vanguardia

Si alguna cosa defineix el rotatiu La Vanguardia és l'extrema capacitat d'adaptació que ha tingut durant aquest centenar llarg d'anys d'història. Aquesta facilitat per canviar de jaqueta l'ha salvat del tancament en diverses ocasions i li ha permès mantenir-se com el transatlàntic de la premsa catalana que és avui en dia. La rapidesa amb què el rotatiu de Can Godó va adoptar la doctrina feixista durant l'entrada de Franco a Barcelona el gener de 1939 en seria un bon exemple, i les bones relacions amb els Governs de la Generalitat, siguin en l'època de Pujol o siguin en l'època Montilla en serien un altre exemple notable. 

Pel que fa a la llengua, La Vanguardia sempre s'ha mantingut 'espanyola', però amb l'arribada de la democràcia i la recuperació lingüística ha hagut d'anar obrint-se al català, cada vegada més present i normalitzat a la societat catalana. Així fa cosa d'uns anys van començar a acceptar 'Cartes al director' escrites en català, així com esqueles en la nostra llengua. La secció de cinema en català també va anar normalitzant-se, i a dia d'avui un bon percentatge dels anunciants són en català, amb anuncis a pàgina sencera en català tant d'empreses com d'institucions.

Aquesta progressiva catalanització ha estat natural, com l'últim procés d'adaptació lligat a les demandes de la societat, que ja fa anys que demana una versió en català del rotatiu. Campanyes com la que proposa accedir al web de La Vanguardia a través de la traducció automàtica que en fa Google van en aquesta línia i han fet reaccionar al rotatiu dels Godó, que va córrer a comprar el domini lavanguardiaencatala.net, per ara inactiu. Precisament la versió en línia del rotatiu és la que registra els darrers avenços vers la normalització del català a La Vanguardia.

Així la secció de blogs de Lavanguardia.es permet als usuaris crear continguts i informar directament en català, i són diverses les informacions escrites pels usuaris en català que sovint apareixen destacades a la primera pàgina. Per altra banda, la versió digital també comença a oferir contingut informatiu dels propis periodistes de La Vanguardia escrit en català, com aquesta entrevista a Helena García Melero feta íntegrament en català, presentada sense traducció al castellà i que només és consultable a la versió web (hem buscat a la versió en paper i no hi apareix).

L'entrevista a la periodista catalana és un bon exemple d'aquesta informació que podria aparèixer perfectament publicada en paper -de fet està catalogada dins la secció 'Gente'- i que, de moment a la versió online, els de Can Godó s'atreveixen a presentar en català. Esperem que aquesta mena de treballs vagin normalitzant-se i en un dia proper puguem començar a trobar-los, d'una vegada per totes, notícies en català als exemplars en paper del diari que venen al quiosc.