L'abstinència de Franco
Aquests dies s'han conegut, gràcies a una donació al Centre Documental de la Memòria Històrica, els menús que menjaven Francisco Franco i senyora durant el 'primer any de la victòria' després de la Guerra Civil.Tal com recull el diari Público, als documents, cedits per la família d'un guàrdia civil que va ser el primer taquígraf del dictador, s'hi poden veure els banquets que endrapava el generalísimo mentre els ciutadans de l'Estat es morien de gana en la cruenta postguerra i sobrevivien sota l'estricte racionament.
Franco menjava habitualment medallons de vedella, escalopa i filets de vedella a la planxa, així com delícies de peix i marisc, i tots els àpats solien tenir primer plat, segon plat, diversos postres i de vegades un entrant i tot. A més els documents recullen alguns menús que semblen fets expressament per humiliar encara més la població, que patia una fam que s'allargaria molts anys.
Així, el menú del 2 de juny, quinze dies després que el règim franquista establís el racionament, vé encapçalat per la paraula 'abstinencia', però tot i aquesta declaració d'intencions el dictador va atipant-se de entreplats diversos, ous farcits i lluç fregit. De la mateixa manera, no sabem si per enriure's de la població civil o si per error, el 29 de maig del 1939 al menú preservat a l'arxiu de la Memòria hi consta que era un 'dia sin carne', però el dictador va acabar dinant fabada asturiana, amb el seus corresponents xoriço i botifarró. Pel que fa a la beguda, darrerament s'ha sabut que aquell mite del Franco 'abstemi' també era fals. Tal com recordava el polític basc Juan María Bandrés, que de jove havia servit begudes al dictador al bar 'La Perla' de Donostia, més d'una vegada Franco li havia demanat que li animés 'amb una mica de ginebra' el refresc que bevia el dictador.