Divendres, 12 de març de 2010 05:00 h

L'època de l'abundància valenciana

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, continua immers en la seva bombolla d'actes aliens a la realitat política que es viu al si del territori que presideix. En aquest sentit, el darrer dimecres va manifestar una total impunitat envers a la polèmica de la retirada de fotos vinculades al 'cas Gürtel' per part de la Diputació de València que ha culminat amb la dimissió del director del museu que acollia l'exposició fotogràfica - el MUVIM- i que ha estat el fet que més ressò ha generat al llarg d'aquesta setmana. Es va dedicar a atendre, però, un escenari molt més engrescador: la festivitat de la Magdalena a Castelló. Allà va inaugurar el que va qualificar com 'l'etapa de l'abundància' del País Valencià, la qual comença 'amb l'arribada del sol, l'optimisme i l'aposta pel futur'.

A directe.cat ja fa dies que fem seguiment d'aquest clima d'alienació política a que estan sotmesos els valencians, ja que els líders polítics  sembla que se'n fotin de les greus conseqüències dels seus actes. Cap al·lusió a la pèssima situació econòmica del país, cap referència a la censura imposada per Canal 9, i ara cap consideració envers els centenars de manifestants que es van concentrar el mateix dimecres al vespre davant del Palau de la Batllia, seu de la Diputació territorial, per tal de contestar a la retallada de llibertat d'expressió que ha suposat la retirada de les fotografies.

Lluny de tot això, el president va esquivar els mitjans de comunicació que van tractar de fer-lo aterrar al món real preguntant-li al respecte de la polèmica del MUVIM i l'actitud envers una periodista que va aconseguir formular-li una innocent pregunta referent al tema fou un pessic a les galtes acompanyat de l'expressió: 'què guapa, però què guapa!', segons informa Levante-EMV.

La cosa no acaba amb aquesta sorprenent anècdota, sinó que el president valencià va mullar-se molt més en la definició d'un encomiable estatus del País Valencià i, el que és més, amb un esperançador esdevenidor. Van brollar sentències com 'els valencians som especials per a ser enginyosos, integrar cultures, fer esforços quotidians i per a les festes' o 'som un gran poble, que sap que té un camí intens, ple de confiança i optimisme'.

Tot plegat commovedor. Llàstima que només sigui una ficció del País Valencià la que s'assumeix amb les declaracions de Camps, i el que aquest pinta com l'etapa de l'abundància, sigui en realitat l'etapa de la ignorància.